Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Robert Delaunay
Corredors (1926), de Robert Delaunay
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Fou influït per Cézanne i, més tard, passà per una etapa cubista Saint-Séverin 1909, collecció Mayer de Zuric, tres versions de la torre Eiffel Kunsthalle de Basilea, Guggenheim Museum de Nova York i collecció particular alemanya Creà una pintura en funció de la llum i del moviment del color pur, que fou la primera manifestació de pintura abstracta a França Finestres 1912, Homenatge a Louis Blériot 1914, Musée de Grenoble La seva pintura fou considerada per Apollinaire com a símbol de l’ orfisme Després d’un període figuratiu 1915-30, en què visqué a Espanya i a Portugal 1914-21, i al qual…
Antoni Altisench Puigmartí
Rugbi
Jugador de rugbi i metge esportiu.
S’inicià al Barcelona Universitari Club BUC i del 1933 al 1958 formà part dels equips de la Facultat de Medicina, el SE Universitari, el RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i l’AD Joventut Es proclamà nou vegades campió de Catalunya 1941, 1946-52, 1954 i cinc d’Espanya 1942, 1944, 1945, 1950, 1951 Fou internacional en 43 ocasionsCom a metge, s’especialitzà en traumatologia esportiva i des del 1955 exercí al Palau dels Esports El mateix any, fou metge dels II Jocs Mediterranis disputats a Barcelona S’integrà en la Federació Catalana de Rugbi com a vocal mèdic fins el…
Associació de Lawn Tennis de Catalunya

Estatuts i reglaments publicats el 1918 per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya
Federació Catalana de Tennis
Tennis
Associació de clubs de tennis catalans precursora de la Federació Catalana de Tennis.
Nasqué el 1913 com a successora de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona Mantingué els llaços amb el tennis internacional promovent partits amistosos contra grans clubs europeus i apostà pel desenvolupament dels clubs i per la formació de jugadors El 1923 organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic palau de la Indústria del parc de la Ciutadella La popularitat del tennis augmentà i l’associació prengué protagonisme organitzant els Campionats de Catalunya i establint les diferents categories i especialitats Cal destacar la presidència del lingüista Pompeu Fabra…
Bellcaire d’Empordà

Vista del nucli històric de Bellcaire d’Empordà
© Cases Singulars
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldavià.
Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…
Aspa

Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Cronologia dels segles XVII i XVIII. El barroc
Dates històriques i culturals Segle XVII 1640 Guerra de separació 1659 Tractat dels Pirineus separació de Catalunya entre França i Espanya Segle XVIII 1700 El francès esdevé l’única llengua oficial al Rosselló Creació de l’Acadèmia Desconfiada o dels Desconfiats 1705 Inici de la guerra de Successió 1714 11 de setembre Caiguda de Barcelona 1717 Creació de la Universitat de Cervera, que substitueix totes les altres universitats del Principat 1729 Fundació de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1747 Mor Francesc Valls 1752 Creació de l’Academia de San Fernando 1755 Fundació de la Real…
Torí
La porta Palatina de Torí
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Piemont, Itàlia, i de la província homònima.
Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que començà el…
Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià, aigua avall de Montagut, fins a la confluència amb el Llierca.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del…
Sant Pau de Fontclara
Monestir
Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara, al municipi de Palau-sator (Baix Empordà); fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889.
Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del segle X sembla que fou refós a la Grassa
la Novella
Caseria
Caseria del municipi de Vila-sana (Pla d’Urgell), a l’W del terme, prop de Palau d’Anglesola, a la vora del riu Corb.
És dividida entre els grups de la Novella Alta la moderna Colònia Batet, agrícola i la Novella Baixa l’antiga parròquia de la Novella , esmentada al s XVI