Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
titlla
Gramàtica
Ratlleta que hom posa sobre una lletra com a signe diacrític o d’abreviació, especialment el que usen els castellans en la ñ i els portuguesos en alguns diftongs nasals: coração.
tractat d’Andrusovo
Història
Tractat firmat a Andrusovo, prop de Smolensk, el 20 de gener de 1667 entre Polònia i Rússia i que posà fi a la guerra entre aquests dos països iniciada el 1654.
Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants
dessuador
Tros de roba, de cuir, etc, que hom posa a la part interior de l’aixelleró, d’un capell, sota la sella d’una cavalleria, etc, perquè s’embegui la suor.
crida
Disseny i arts gràfiques
Senyal que hom posa en un escrit, llibre, etc, per remetre el lector a una nota o a un advertiment posat al peu de la plana o en una altra banda.
Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Filòleg.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat…
, ,
Curial e Güelfa
Literatura catalana
Novel·la cavalleresca catalana escrita probablement entre el 1435 i el 1462 per un autor anònim.
És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de…
,
Sant Bertomiu de Jonqueròlas (Belestar)
Situació Estat actual d’aquesta antiga església parroquial, destruïda i abandonada arran de les guerres del segle XVII ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església preromànica es troben aïllades a uns 2 km al NE del poble de Belestar, envoltades d’una vinya Al seu costat hi ha les ruïnes d’una sala o clos Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′ 50″ N - Long 2° 37′ 07″ E Hom hi arriba per una pista que arrenca de la carretera D-21, a mà dreta en direcció a Caramanh, poc abans de la cruïlla amb la carretera que va a Cassanhas CPO Història Aquesta església de Jonqueròlas havia estat la parròquia dels…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…
recambra
Militar
Eixamplament que té l’ànima del canó d’una arma de foc, a l’extrem oposat a la boca, on es posa o passa automàticament el cartutx que ha d’ésser disparat.
primera pedra
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Pedra de la primera filada d’un edifici, generalment una pedra angular, que hom posa la primera i que pot contenir, en un buit especialment practicat, una medalla o un document commemoratiu.