Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
mall Barrat
Cim
Cim (2 979 m) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la vall de Lis (Comenge), a l’E del pic de Bom.
Viu de Llevata
Poble
Poble (1.239 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l’antic castell de Viu, l’església del qual esdevingué monestir de Viu.
De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons
Ventolà
Despoblat
Despoblat recent del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a 1 015 m alt., al SE de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial de Sant Esteve.
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Castell de Tamarit de Llitera
Art romànic
Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…
regne de Navarra
Els reis de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
Siscarri
Caseria
Caseria del municipi de Castanesa (Alta Ribagorça), des del 1966 del de Montanui, a la dreta de la Valira de Castanesa, enfront de Fontjanina, lloc amb el qual es comunica per l’antic pont de Siscarri
.
fallaire
Folklore
Persona que, amb una falla encesa a la mà, pren part en certes festes, especialment les que fan en alguns indrets dels Pirineus (des de l’Alta Ribagorça fins a Andorra) la revetlla de Sant Joan.
coma les Bienes
Coma de la vall de Boí, dins el terme de Barruera (Alta Ribagorça), drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera dominada pel pic de coma les Bienes , de 2997 m d’altitud és un circ lacustre estanys de coma les Bienes