Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Scud
Míssil balístic de curt abast de fabricació soviètica utilitzat a la guerra del Golf Pèrsic per l’exèrcit iraquià contra objectius situats a Israel i a l’Aràbia Saudita.
Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa
Banc d’Alacant
Economia
Entitat bancària domiciliada a Alacant i constituïda el 1965 amb un capital social de 100 milions de pessetes.
El 1971 passà al grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar-ne el 67,7% del capital el 1982 En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest any, les accions del Banc d’Alacant passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior, amb una participació del 96,3% el 1997, any en què tenia uns recursos propis de 8 700 milions de pessetes i 120 000 milions d’aliens La seva xarxa supera el centenar d’oficines, concentrades al País Valencià i Múrcia
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en decadència al…
el Camp de la Bota
Barri
Antic barri suburbial, tocant a mar, entre els municipis de Barcelona (barri de Pequín) i de Sant Adrià de Besòs (el Parapeto).
Sorgit els anys vint amb l’assentament de població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, després del 1960 tornà a ser un centre d’immigració important Una gran part de la població era gitana El 1971 tenia prop de 700 barraques i una població de 3 270 h El 1989 s’enderrocaren les darreres barraques que havien anat minvant els anys precedents El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques El general Zapatero 1854 hi feu construir un edifici militar, dit el Castell Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la…
Castell de la Penella (Valldellou)
Art romànic
El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial
Sant Genís de Bibils (Bonansa)
Art romànic
Aquesta església és l’antiga parròquia del poble de Bibils, ara abandonat És documentada des del 1218, en què en l’escatocol d’un instrument relacionat amb els senyors del lloc, els Espés, després de Berenguer de Bibils compareix Raimundo, presbiter de Sancto Genesio La parròquia de Bibils formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins el bisbat de Roda-Lleida en aquest sector, junt amb Castanesa, Senyiu i altres parròquies dels voltants Per això fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona el 1314 i de nou el 1373, en què consta que era unida a la parròquia de…
Castell del Corb (la Pobla de Roda)
Art romànic
Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques arqueològiques podran…
Sant Domènec del castell del Soler
Art romànic
Les restes de l’església es troben mig esfondrades en la Tet, al nord del poble actual La capella de Sant Domènec, construïda dins el castell del Soler per iniciativa de Bernat de Berga, bisbe d’Elna 1230-58, fou objecte d’un llegat dins el seu testament 1258 Tenia l’interès de ser una de les capelles més antigues dedicades a sant Domènec, el qual havia travessat més d’una vegada el Rosselló i que morí l’any 1221 Com a conseqüència de l’erosió produïda a la riba dreta de la Tet, de Sant Domènec només resta el mur sud i una porció de la capçalera
Poble i recinte fortificat de Cornellà de la Ribera
Art romànic
Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per la del 1837