Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
cala sa Conca
Cala
Entrant de la costa del Baix Empordà, al N de s’Agaró, la qual ha donat nom a la urbanització de sa Conca, al terme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà).
Hi ha una platja notable, que hom ha intentat sovint de convertir en platja particular de la urbanització de s'Agaró
senyoria de Licònia
Història
Jurisdicció feudal centrada a la població del mateix nom, al SE de Mistrà, que pertangué a Gabriḗl Melisénos i, a la seva mort, passà al seu gendre Ot de Novelles, vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
urbanística
Urbanisme
Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial..
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
termòmetre geològic
Geologia
Nom aplicat a una determinada modificació mineralògica la presència de la qual permet d’avaluar la temperatura aproximada —o almenys els límits de temperatures— a la qual s’han d’haver format certs minerals o agregats mineralògics.
Els límits es basen en les dades termals sobre els punts de fusió de les roques i minerals, i sobre els punts d’inversió o transició dels canvis allotròpics dels composts litològics, i en general de les condicions d’equilibri i ordre d’estabilitat sota diferents circumstàncies de pressió per a diversos minerals allotròpics, dissolucions sòlides, eutèctics i altres agregats minerals
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9