Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
la Dictablanda
Història
Nom humorístic amb el qual fou conegut el règim de transició presidit pel general Dámaso Berenguer (28 gener 1930 — 14 febrer 1931), que substituí la Dictadura de Primo de Rivera, de la qual atenuà algunes disposicions repressives.
Hom l’aplica també al govern presidit per l’almirall Juan BAznar, que preparà les eleccions del 12 d’abril de 1931
cocodril
Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
postabdomen
Anatomia animal
Nom donat a la part més posterior de l’abdomen dels aràcnids dels ordres dels escorpins, palpígrads i uropigis, caracteritzada pel seu estrenyiment respecte a la part més anterior de l’abdomen i per la seva flexibilitat.
El nombre de segments varia de 6 a 15 segons els grups
pirofosforilasa
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’enzims que catalitzen la formació d’un derivat nucleòsid-difosfo-sucre a partir d’un nucleòsid-5´-trifosfat i el sucre-1-fosfat; com a producte secundari es forma un pirofosfat.
Corredor Mediterrani
Nom que rep l’eix d’intercanvis centrats en la costa mediterrània de la península Ibèrica des d’Algesires amb la resta de la Unió Europea, molt especialment vers el nord i la meitat est del continent.
És format, principalment, pels territoris coneguts amb la designació Euroregió de l’Arc Mediterrani acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que comprèn Catalunya , el País Valencià , les Illes Balears , Múrcia i la part oriental de la comunitat autònoma d’ Andalusia , a Espanya, Andorra i la regió Llenguadoc-Rosselló , a França El potencial d’aquests territoris, identificat ja als anys trenta, prové sobretot per la contigüitat del País Valencià, Catalunya i les Balears, que generen prop del 40% del PIB producte interior brut de l’Estat espanyol i el 50% de les exportacions Tot i això, el…
elefantiasi
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per un engruiximent, inicialment edematós i després fibrós, de la pell i del teixit cel·lular subcutani, que prenen una consistència dura i espessa que recorda la pell dels elefants (d’on li ve el nom).
És degut a obstrucció dels vasos limfàtics que no poden drenar els líquids de les zones afectades, que habitualment són les extremitats inferiors potes d’elefant i els genitals L’elefantiasi pot ésser congènita malaltia de Milroy o adquirida per causa de lesions dels ganglis limfàtics a conseqüència de tumors o infeccions en aquest darrer cas és característica la infecció per paràsits com les filàries, sobretot la Wuchereria brancrofti , que es troba sovint en països tropicals
àrum
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’herbes del gènere Arum
, de la família de les aràcies, caracteritzades per llurs inflorescències en espàdix proveïdes de vistoses espates, entre les quals hi ha la sarriassa i la rapa blava.
waw
Lingüística i sociolingüística
Nom de la lletra hebrea u o v, que hom utilitza en lingüística per a indicar la u semiconsonant explosiva agrupada amb la consonant anterior (quatre) o la u semivocal implosiva agrupada amb la vocal precedent (faula).
El waw semiconsonàntic és representat en l’alfabet fonètic per w , i el semivocàlic, per u
comissari testamentari
solo
Música
Nom donat a un passatge o fragment musical, generalment més brillant o difícil que no pas la resta, interpretat per un sol instrument o una sola veu (solista), en oposició a un acompanyament orquestral, instrumental, vocal, etc.
És la base del concert