Resultats de la cerca

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Franciscà 1569 i sacerdot 1576, se n'anà a Tucumán 1589, on actuà com a doctriner Recorregué gran part de l’Amèrica del Sud com a missioner i finalment 1605 s’installà a Lima Home virtuós i infatigable missioner, fou canonitzat el 1726

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual continuà…

Fou rector de la Universitat d’Alcalá de Henares i catedràtic de teologia Es destacà com a escripturista pels seus Commentaria in epistolam divi Pauli in Hebraeos 1611 Nomenat bisbe de Tortosa 1616-22, el 1620 publicà a Barcelona Isagoge in totam sacram scripturam Nomenat virrei i capità general interí de Sardenya 1621-22, probablement morí en el càrrec

Autor de sarsueles, com La mayorala, La hechicera en Palacio, La Giralda, etc, assolí fama internacional amb les cançons Valencia, El relicario i, sobretot, La violetera , emprada per Chaplin en la pellícula City Lights 1930

Servent i deixeble de DVelázquez, l’acompanyà en el segon viatge a Itàlia Bé que influït pel seu mestre, mostrà més inclinació per l’estil de la pintura castellana de l’últim terç del segle D’ell són la Vocació de sant Mateu 1661, Museo del Prado i el Baptisme de Crist 1667, Museo de Huesca

El 1519 s’uní a l’expedició d’Hernán Cortés, del qual esdevingué un dels lloctinents El 1524 inicià la conquesta d’Hondures per ordre de Cortés, però pactà amb el governador de Cuba Diego de Velázquez el repartiment dels beneficis Olid vencé dues expedicions enviades contra ell, manades per Francisco de las Casas i Gil González Dávila En marxar Hernán Cortés contra ell, fou traït pels seus hostes-presoners i oficials i morí assassinat

Titulat a Madrid el 1952, formà part de l’escola castellana d’herència neoplasticista Treballà en equip amb Francisco Javier Sáenz de Oiza i Manuel Sierra en la realització del conegut Poblado de Entrevías 1956, precedent del nou urbanisme castellà

Lluità contra els carlins Excellí sobre tot pel seu treball de cartografia el millor publicat fins la data Atlas de España y posesiones de ultramar

El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una vertadera tasca d’investigació…