Resultats de la cerca
Es mostren 13670 resultats
Pedret
L’antic hospital de Sant Llàtzer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora
Cardona
Vista del nucli antic de Cardona (Bages)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…
Sarajevo
Nucli antic de Sarajevo
© Comissió Europea
Ciutat
Capital de Bòsnia i Hercegovina, a la vall del Miljacka, afluent del Bosna.
La geografia Indústries tradicionals del tabac, cervesa, catifes, etc, i les modernes elèctriques i farmacèutiques Centre cultural universitat, teatre de l’òpera, museus Tradicionalment, la població és d’origen musulmà en la seva majoria, però són minories importants els croats i els serbis, la presència dels quals confirma l’estatut de la ciutat com a seu, respectivament, d’arquebisbat catòlic i metropolitana ortodoxa Hi ha una escola islàmica i diverses mesquites, entre les quals destaca la de Begova 1530, que donen a la ciutat un aspecte oriental Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’…
puig de la Guàrdia
Restes de l’antic castell de Jorba, sobre el puig de la Guàrdia
© Fototeca.cat
Muntanya
Tossal (549 m) que domina el poble de Jorba (Anoia), on hi ha les restes de l’antic castell de Jorba.
monestir de Ridaura
Torre rodona, únic testimoniatge de l’antic monestir benedictí de Santa María de Ridaura (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, dedicat a Santa Maria, radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li…
Pena-roja
El nucli antic de Pena-roja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat, accidentat al SE pels ports de Beseit.
Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per…
Marbella
Carrers del nucli antic de Marbella
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, situat a la Costa del Sol.
És un port pesquer, i hi ha salaó i pedreres de marbre S'ha desenvolupat com a centre turístic de residència permanent
coll de Panissars
El coll de Panissars, antic límit entre la Gàl·lia i Hispània, indret per on passava la Via Augusta
© Fototeca.cat
Collada
Coll de l’Albera (568 m alt.), que separa el Vallespir de l’Alt Empordà (termes del Pertús i de la Jonquera), a ponent del turó on s’alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, posteriorment desplaçat al coll del Pertús.
Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
Sant Salvi de Cladells
Antic convent franciscà de Sant Salvi de Cladells, al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva)
© Fototeca.cat
Convent
Antic eremitori i convent franciscà, situat al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors.
Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…