Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
cocleària
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 5 a 50 cm d’alçada.
Té les fulles alternes, un xic carnoses, les basals en roseta, i pecíols llargs, cordiformes o reniformes les caulinars són sèssils i auriculades Fa flors blanques o rosades, agrupades en raïm Pròpia de l’Europa atlàntica, durant un cert temps fou conreada com a planta oficinal Té propietats diürètiques, estomacals i sobretot antiescorbútiques
el·lèbor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima, i de fruits en plurifol·licle.
Les principals espècies del gènere són els marxívols marxívol H foetidus , l' ellèbor verd H viridis , que es fa a terra alta, i l' ellèbor negre H niger , propi dels Alps i conreat en jardineria, que floreix pel desembre, les flors del qual, blanques o rosades, són conegudes com a roses de Nadal
clorur de benzalconi
Farmàcia
Química
Sal d’amoni quaternari, mescla de clorurs d’alquilbenzildimetilamoni, de fórmula general [C6H5CH2N(CH3)2R]+Cl-, R essent una mescla de grups alquil de fórmules entre C8H17 i C18H37.
Es presenta en forma de grumolls gelatinosos o de pólvores blanques, d’una olor aromàtica i un gust molt amarg, molt solubles en aigua, alcohol i acetona És emprat com a agent tensioactiu catiònic i, a grans dilucions, com a germicida per a desinfectar les mucoses i per a esterilitzar instrumental quirúrgic
classe de lluminositat
Astronomia
Subdivisió emprada en astrofísica per a reunir els estels del mateix tipus espectral, segons el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan
blanquejant òptic
Química
Substància incolora dotada d’intensa fluorescència que absorbeix radiació a la regió ultraviolada i visible de l’espectre i que és fluorescent principalment a la zona corresponent al color blau, que augmenta la sensació de blancor dels objectes groguencs sobre els quals ha estat aplicada.
És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes
cacodilat
Farmàcia
Química
Sal de l’àcid cacodílic.
Els cacodilats més emprats en farmàcia són el sòdic, el càlcic i el magnèsic Són unes pólvores blanques, amorfes o cristallines, de sabor desagradable i molt solubles en aigua Per llur poca toxicitat foren molt aplicats en les afeccions que requerien un tractament a base d’arsènic anèmia, neurastènia, malalties de la pell, etc
ampicil·lina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 6-aminopenicil·lànic (nucli de la penicil·lina).
Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis
centauri
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment anuals, de la família de les gencianàcies, de tija prima tetràgona, fulles oposades, enteres, sèssils, ovades o linears.
Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives
la Femosa
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida
Atac espanyolista a l’Espai Macià
Dos encaputxats entren a l’Espai Macià, de les Borges Blanques, dedicat a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, n’amenacen el tècnic i provoquen destrosses mentre criden consignes espanyolistes i contra l’independentisme El 2013 es va produir un altre incident quan van aparèixer pintades del mateix signe a la placeta davant de l’Espai
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina