Resultats de la cerca

La capital és Ciudad Bolívar És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds Yumari, 2 260 m Roraima, 2 810 m, excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents Caura i Caroní, i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants uns 1 500 mm de maig a octubre L’economia és basada principalment en la mineria manganès i sobretot ferro a Cerro…

És situada a la riba esquerra del Pánuco, prop de la seva desembocadura, i forma una conurbació amb Ciudad Madero Importantíssim port de mar, per on és exportat el petroli i els seus derivats procedents de les nombroses refineries que hi ha Indústries conserveres peix, carn i marisc

Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies

És una mena de pòlie poc evolucionat, que es desenvolupa damunt dolomies, gresos o pudingues encimentades de calcària, en què les aigües superficials s’endinsen per les diàclasis dissolent la calç o desagregant el granit El cas més conegut és la Ciudad Encantada vora Conca Castella-la Manxa

Sabater d’ofici, escriví un Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona , del 1820 al 1849, interessant per les notes sobre el govern del comte d’Espanya 1927-32, la Crema de Convents del 1835 i l’assassinat de carlins del 1836, a la Ciutadella

Centre vitivinícola de la Manxa vins i licors Agricultura de cereales, patates i vinyes Té també indústria química

Han presentat els muntatges El futuro no es lo que era 1984, Herbst 1985, Splitter 1987, Bajo cantos rodados hay una salamandra 1989, El cielo está enladrillado 1990, I quedaré davant dels murs immensos esperant que finalment vingui , A Kaspar 1992, Ottepel 1994 i Jinete de peces sobre la ciudad 1995

Fou director del manicomi provincial de Palma del 1920 al 1963, escriví Aquella ciudad de Palma 1954, tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes