Resultats de la cerca

Té la seva seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperació per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca d’egiptologia Edita el butlletí Nilus i collabora en la publicació de treballs sobre egiptologia Organitza cursos d’extensió universitària, conferències i exposicions

Situada els primers anys al carrer Fussina, des de l’any 1989 estigué al carrer de Comerç fins al seu tancament l’any 1977 Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment el dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista Artual

El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió i collaborà en els dos anteriors, celebrats a Vaasa Finlàndia, el 1993 i el 1994 respectivament Des de l’any 1998 edita Immersió Lingüística Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts , revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques

Deixeble de Liszt, n'edità diverses obres Fou director del conservatori de Berlín Transcriví per a piano obres de Bach per a orgue És autor de música instrumental i de deu òperes, entre les quals Tiefland 1903 i Liebesketten , inspirades, respectivament, en Terra Baixa i La filla del mar , d’Àngel Guimerà

Edità i prologà les Oeuvres économiques et philosophiques de Quesnay 1888 Escriví diversos assaigs sobre el pensament econòmic d’abans dels clàssics Die Maxime laissez faire et laissez passer 1886, Geschichte der Nationalökonomie ‘Història de l’economia nacional’, 1902 El seu germà Wilhelm Oncken Heidelberg 1838 — Giessen 1905 fou un notable historiador

El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro

Metge de professió, publicà molt poc en vida El seu amic Christian Winther, però, amb el qual comparteix el primer lloc en la poesia amorosa danesa, edità, pòstumament, la seva obra, que palesa un gran domini de la llengua i el revela com un gran poeta eròtic Digte ‘Poesies’, 1838, Samlede Digte ‘Poesies completes’, 1877

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo

Fou professor a la Sorbona 1922-48 Edità i escenificà, ajudat pel grup Théophiliens, diverses peces de teatre medieval Publicà, entre d’altres obres, Histoire de la mise en scène dans le théâtre religieux français du Moyen Âge 1906, La grande clarté du Moyen Âge 1943 i La poésie en France au Moyen Âge 1952

Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra