Resultats de la cerca

Soci fundador, el 1919, del Centre Excursionista de Sabadell, entitat de la qual fou el primer president fins el 1924 i vicepresident entre el 1940 i el 1959 El 1935, durant una estada als Alps austríacs, ascendí el pic del Hoher Dachstein Entre el 1959 i el 1967 presidí el Centre Excursionista de Catalunya CEC, i collaborà en el llibre Montaña Anales del Centro Excursionista de Cataluña 1939-1945 L’any 1970 tingué un paper important en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell UES, fruit de la fusió de les tres entitats excursionistes existents aleshores a la seva ciutat…

Ingressà, el 1833, a la guàrdia de cos Participà en diverses campanyes contra els carlins setges de Bilbao i de Morella i, després d’una estada a Cuba 1845-59 com a governador de Cienfuegos i de Villaclara, participà en la guerra del Marroc com a ajudant de camp del general O'Donnell i en la repressió del moviment republicà a Andalusia 1868 Durant la Primera República fou nomenat 1873 capità general de València i dirigí les operacions contra els cantonalistes de Cartagena i de València Durant la Restauració fou capità general al País Basc, ministre de la guerra 1875-79 amb…

Doctorat 1924 a la Universitat de Viena, el 1927 en guanyà la càtedra de geometria que, després d’una estada a la Universitat d’Amsterdam 1925-27, ocupà fins el 1938 Aquest mateix any s’exilià als EUA, on fou professor a la Universitat de Notre Dame fins el 1948, que passà a l’Illinois Institute of Technology Formà part activa del “cercle de Viena” i aportà avenços fonamentals a la matemàtica del s XX Cal destacar la seva creació de la teoria de la dimensió, així com les seves contribucions a la teoria d’espais mètrics reals i probabilístics, geometria, àlgebra de funcions,…

Estudià a Anglaterra i a Alemanya el 1847 es traslladà a Ceilan, on establí una colònia agrària El 1861 començà les seves exploracions a l’Àfrica sortí de la frontera entre el Sudan i Abissínia i explorà l’Atbara i el Nil Blacn A Gondokoro trobà Speke i Grant, que havien descobert el llac Victòria El 1864 descobrí el llac que fou anomenat Albert, i el 1869, després d’una estada a Anglaterra, tornà a l’Àfrica, on, per encàrrec del kediv d’Egipte, treballà per a la supressió del comerç d’esclaus i per a l’annexió dels territoris explorats durant quatre anys, acabats els quals tornà…

Conreà diversos gèneres la narració Z kraju milczenia ‘Des del país del silenci’, 1946 les novelles Dni klęski ‘Dies de derrota’, 1952 i Skąpani w ogniu ‘Banyats en foc’, 1961, testimonis de la lluita contra l’ocupació nazi, que proven la gosadia patriòtica de l’autor i el ritme dinàmic del seu estil Una estada a Àsia aportà a la seva temàtica motius exòtics i fantàstics i una visió sensual de la realitat Wędrówki z moim guru ‘Aventures amb el meu guru’, 1960, Nieśmiały narzeczony ‘Un nuvi tímid’, 1964 i Szczęściarz ‘Un amb sort’, 1967 Kamienne tablice ‘Taules de pedra’, 1966 és…

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…

Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el…

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els…

Els seus membres crearen diverses companyies comercials i bancàries El director de la més important l’anomenada dels Alberti Antichi, Nicolò di Jacopo degli Alberti mort el 1377, després d’una estada a la filial d’Avinyó la companyia esdevingué aleshores banca de la Seu Apostòlica, retornà a Florència i fou nomenat gonfanoner després de la victòria sobre Pisa afavorí molt el comerç florentí pel tractat del 1369 aconseguí el lliure accés de la navegació florentina per Porto Pisano A ell també fou deguda la construcció del palau del Paradiso Un altre membre, Benedetto di Neroccio…

Abandonà els estudis a Oxford i amb Coleridge formà part dels pantisòcrates Residí dos anys a la península Ibèrica foren fruit d’aquesta estada les Letters Written in Spain and Portugal 1797 Defensor de les idees revolucionàries, desillusionat pel seu procés, esdevingué extremament conservador i collaborà a Quarterly Review La seva obra poètica és molt extensa, des de Poems 1794 fins a A Vision of Judgement 1831 Els quatre poemes èpics Thabala, the Distroyer 1810, Madoc 1805, The Curse of Kehama 1810 i Roderick, the Last of the Goths 1814, reflecteixen el seu interès històric i…