Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Rosso Fiorentino

Àngel músic (c. 1515), de Rosso Fiorentino (Galeria dels Uffizi, Florència)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Battista di Iacopo, pintor italià.
Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…
Joan Pla i Villar
Literatura catalana
Escriptor.
La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor 2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999, Cartes d’amor i de mort 2001, Premi Ciutat de Torrent, L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000, El misteriós punyal…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
Erland Josephson
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral suec.
La seva trajectòria es troba bàsicament lligada a l’obra d' Ingmar Bergman Det regnar pa var kärlek ‘Plou sobre el nostre amor’, 1946, Nara Livet ‘El dintell de la vida’, 1957, Vargtimmen ‘L’hora del llop’, 1967, Em passion ‘Passió’, 1970, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1972, Scenner ur ett aktenskap ‘Escenes d’un matrimoni’, 1973, Ansikte mot ansikte ‘Cara a cara’, 1975, Fanny och Alexander ‘Fanny i Alexandre’, 1982, Efter repetitionen ‘Després de l’assaig’, 1984, Larmar och gör sig till ‘En la presèncis d’un pallasso’, 1997, o Saraband 2003 Amb altres films són Eva…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…
Arthur Grumiaux
Música
Violinista belga.
Fou educat en una família molt afeccionada a la música i a cinc anys ja tocava en públic Estudià violí i piano al Conservatori de Charleroi i, posteriorment, perfeccionà els seus estudis al Conservatori de Brusselles, amb Alfred Dubois, i al de París, on fou deixeble de George Enescu Els anys 1939 i 1940 fou distingit amb diversos premis Debutà interpretant el concert de Mendelssohn amb la Filharmònica de Brusselles sota la direcció de Charles Munch pocs dies abans de la invasió nazi de Bèlgica La seva carrera internacional no començà fins al final de la Segona Guerra Mundial L’any 1945…
Josep Gonzalvo Falcón
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Gonzalvo II, formà part d’una nissaga de germans futbolistes (Juli i Marià Gonzalvo).
Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món…
Josep Seguer i Sans

Josep Seguer i Sans
© FC Barcelona Arxiu
Futbol
Futbolista i entrenador
.
Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres Copes Eva…
,
Josep Escolà i Segalés
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol.
Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a…
,
José Manuel Pagán Santamaría
Música
Compositor castellà nascut a Suïssa.
Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina