Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Francesc Carreres i Vallo
Arxivística i biblioteconomia
Bibliòfil.
Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey de Artieda Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana 1922-36
Francesc Llançol de Romaní
Història
Erudit.
De l’estament militar És autor d’una Descripción de África , d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España publicades en part per LPalomero en el seu Vocabulario del humanista , 1569 i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos Gaspar Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas 1611
Francesc Carreres i de Calatayud
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà fins el 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novella El cavaller del dubte 1933 Posteriorment es dedicà a l’erudició literària Las fiestas valencianas y su expresión poética , 1949 reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor i traduí al castellà obres de TS Eliot
Joaquim Josep Thous i Orts
Història
Militar
Periodisme
Militar i periodista.
Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts
Jacint Andreu
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà part de la impremta Cormelles abans de tenir-ne de pròpia Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Domènec de Moradell 1674 i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Gelpí
castell del Quer

El castell del Quer
© Xevi Varela
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), al roquer del poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors
Charles Sorel
Historiografia catalana
Historiador i literat.
Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica…
Partido Republicano Radical Demócrata de Cataluña
Partit polític
Partit fundat el 1934 a Barcelona com a “defensor de todos los intereses del proletariado netamente republicano”.
Dirigents Pere Figueras Blanch president, veterà quadre lerrouxista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, Gaspar Establés Malo president de la Junta Directiva i José Llagostera Valls president del Consell Executiu, el qual participà en un comitè d’enllaç amb el Partit Republicà Democràtic Federal A l’abril de 1936 esdevingué el Partido Republicano Demócrata de Cataluña
Joaquim Martínez
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid i, amb Ignasi Vergara i Vicent Gascó, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on fou acadèmic de mèrit 1773, director d’arquitectura 1791 i director general 1793 És autor, entre d’altres, de l’obra nova de la universitat i de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Sebastià, a València
Joan V de Portugal
Història
Rei de Portugal (1706-50).
Fill de Pere II Participà en la guerra de Successió com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria Després de les derrotes d’Almansa 1707 i de Caia 1709, hagué d’acceptar el tractat d’Utrecht El 1744 deixà el govern en mans del seu confessor Gaspar de Incamacão El 1748 rebé del papa el títol de rei fidelíssim
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina