Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
Manuel Carbonell i Villar
Música
Baríton, cantant d’òpera.
Durant prop de trenta anys actuà amb èxit a Europa i a Amèrica Carmen, de Georges Bizet, fou una de les seves millors interpretacions Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Peterburg, a Barcelona, a Buenos Aires on fundà una acadèmia amb Joan Goula i a Tucumán Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz
Christian Ferras
Música
Violinista francès.
Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius
Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique
Música
Centre dedicat a la investigació sonora i a la docència.
L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de…
Henri Marie Ducrotay de Blainville
Biologia
Naturalista i metge francès.
Esdevingut professor d’anatomia i de zoologia a la facultat de ciències de París 1812 amb l’ajut de Georges Cuvier, a partir d’aquest moment en combaté les idees Ocupà al Museu la càtedra de conquiliologia 1831 i, en morir Cuvier, la d’anatomia comparada 1832, que havia ocupat aquest Admetia la creació, però no els successius cataclismes i creacions de Cuvier catastrofisme
Montserrat Cervera i Millet

Montserrat Cervera i Millet
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma
Pontus Hultén
Art
Historiografia
Museologia
Historiador de l'art i museòleg suec.
Fou conservador del Museu Nacional i del Museu d’Art Modern d’Estocolm Entre 1973 i 1980 dirigí el Centre Georges Pompidou i, posteriorment, el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles Intervingué, com a assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la redacció del projecte del Museu d’Art Contemporani de Barcelona Així mateix, fou comissari de gran exposicions internacionals d’art
ultrareialista
Història
Dit de cadascun dels membres de la facció política sorgida entorn de Carles Maria Isidre de Borbó els anys 1820-30.
Formada principalment per militars descontents, partidaris d’un absolutisme a ultrança, propugnaven la substitució de Ferran VII —massa tolerant, en llur opinió, i culpable de no haver restablert la Inquisició— pel seu germà Carles Maria Isidre Uns grups ultrareialistes intentaren un alçament a Castella, dirigits per Georges Bessières poc després se succeïren les sedicions al Principat, que culminaren en la guerra dels Malcontents i, més tard, en les guerres carlines
Miguel Gila rep el premi d’humor El Gat Perich
L’humorista Miguel Gila, de 79 anys, rep de mans del ministre de Cultura, Mariano Rajoy, la quarta edició del Premi Internacional d’Humor El Gat Perich El premi és concedit anualment per un grup d’humoristes gràfics catalans i es lliura en una festa a la localitat de Llançà En les edicions anteriors el premi ha estat atorgat a Jean Henri Plantureux “Plantu”, Andrés Rábago “El Roto” i Georges Wolinski
Enric Jardí i Miquel
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany
Pierre Brasseur
Teatre
Pseudònim de Pierre-Albert Espinasse, actor i dramaturg francès.
Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina