Resultats de la cerca

Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…

Resta part d'un mur de 3,3 m d'alt per 8,2 m de llarg El castell, documentat des del 960, fou del llinatge dels Cervelló i el 1226 passà, per llegat de Guerau Alamany de Cervelló, al domini del monestir de Santes Creus el 1311 se signà un conveni entre l’abat i Pere de Tous per a definir els límits dels respectius castells Els Cervelló havien fet bastir la capella de Sant Miquel que consagrà el bisbe i abat Oliba el 1043 Prop hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Roqueta

És autor dels llibres de poesia en català Ena menys una 1992, Druda 1996, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1995, Trit 2000, Miserere 2004, Vacu, l’ésser sofrent 2004, Xiscle 2005, Nicis 2005, Ecs, perpetuum mobile 2007, Atziacs 2007, A furt - Obra poètica 1990-2006 2007, Bra, llavis negres 2008, Fora, en estat de sense sostre 2011,  Excretòria 2011, Brosta, verd sobre verd - Web 20 2015 i Rost 2018, alguns dels quals han estat traduïts entre altres llengües, al castellà, al coreà o al japonès En narrativa ha publicat Nivalis, l’altra banda 2005

Fill de Guerau de Vilanova, probablement d’origen català Fou batlle general del comte Ramon Berenguer V de Provença durant més de vint anys i el seu principal conseller de la política interior de reorganització territorial A la mort del comte, assumí la regència del comtat 1245 Gestionà el matrimoni 1246 de la filla del comte, Beatriu, amb el comte Carles d’Anjou fill de Lluís VIII de França i després rei de Sicília i de Nàpols, al servei del qual estigué a la fi de la seva vida Fou cantat per Dante en la Divina Comèdia

Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica

Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies

Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

Situació Un aspecte de les ruïnes del vilatge i el penyal sobre el qual s’alçava el castell ECSA - F Baltà Les restes del castell són situades al cim d’unes penyes 941 m, a l’extrem de la serra de Sant Miquel Des del castell s’albira, de la banda sud, un petit altiplà conreat i, de la banda nord-oest, la conca de la Noguera Ribagorçana Al peu de les penyes on s’aixecava el castell hi ha les restes del vilatge i de l’església de Santa Maria Mapa 32-13327 Situació 31TCG044444 Des d’Os de Balaguer, cal agafar la carretera d’Alberola A 1 km, s’ha de girar a l’esquerra i seguir la pista que porta…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…