Resultats de la cerca

Especialitzat en salt d’alçada, fou dues vegades campió d’Espanya 1954, 1959 i sis vegades campió de Catalunya 1954, 1955, 1958-61

Competí representant l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi de Llobregat i el Club Triatló Prat Es proclamà campió d’Espanya de pentatló modern en categoria júnior 2003 i sènior 2004 També fou campió de Catalunya en les categories sènior i júnior 2004 Assolí la segona posició en els Campionats de Catalunya de tir olímpic 2001 i fou tercer en aquesta mateixa competició com a membre del club Tir Esportiu Barcelona 2003 Formà part de la selecció espanyola de pentatló modern 2002-03 Rebé una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Els anys setanta formà part de l’equip del FC Barcelona com a segona línia Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola júnior i tres amb l’absoluta A la dècada dels vuitanta fou delegat de la secció de rugbi del Barça Com a directiu, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi i de l’Espanyola durant quatre anys

Els anys quaranta obrí la seva primera botiga de bicicletes a l’Eixample de Barcelona El 1950 adquirí la representació de la marca Campagnolo per a l’Estat espanyol El 1981 obrí la seva segona botiga i exercí de patrocinador dels equips amateurs de l’Esport Ciclista Barcelona El 1985 introduí la bicicleta de muntanya i el 1994 obrí una tercera botiga

Membre del Club de Golf Sant Cugat, guanyà el Torneig Internacional de França de Professionals 2011, i aconseguí posteriorment el primer lloc del rànquing francès de golf També ha aconseguit un subcampionat d’Espanya de professionals 2011

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la medalla de plata…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, practicà l’excursionisme i l’esquí de fons, modalitat en la qual fou campió de Catalunya 1956 Fundador del Club Nàutic El Balís, ha organitzat regates dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de les classes optimist i vaurien de les quals fou secretari de la Federació Catalana de Vela, proves de patí de vela i de creuers, i també ha fet de jutge en diferents competicions Dirigí l’escola d’esports nàutics del club 1984-90 Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, fou campió de Catalunya 1986, 1987, 1991, 1992 i d’Espanya 1994, 1995 dels 110 m tanques, i subcampió estatal 1986, 1991 Disputà la mateixa prova en el Campionat del Món 1987 i els Jocs Mediterranis 1987 En pista coberta, fou campió de Catalunya 1992 i d’Espanya 1994 dels 60 m tanques

Extrem esquerre format al Futbol Club Barcelona, la temporada 1934-35 debutà amb el primer equip L’estiu del 1937, en la gira que el Barça realitzà a Mèxic en plena Guerra Civil Espanyola, s’exilià en aquell país Disputà 64 partits, marcà 16 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada la temporada 1936-37 Jugà una vegada amb la selecció catalana 1936 En deixar el Barça jugà a l’Olympique de Marsella 1937, l’Asturias de Mèxic 1937-39, el Vélez Sarsfield argentí 1940 i l’Atlante mexicà