Resultats de la cerca

A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926

Davanter que començà a jugar a vuit anys als Maristes de Sant Joan i es retirà amb quaranta-tres a l’Sfèric de Terrassa Com a sènior jugà dues temporades al Magnetos, una al Laietà, cinc a l’Arenys de Munt, tretze al CP Vic en dues etapes, una a l’SHUM Maçanet, una al Ripoll i dues a l’Sfèric de Terrassa També fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampió d’Europa 1971 i guanyà la Copa de les Nacions 1972

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

Treballà al Principat, i el 1612 a Valladolid, on féu diverses obres El 1615 residia a Madrid, on féu les fonts de la placeta de San Salvador desapareguda el 1753 i la de la Puerta del Sol 1625-29, desapareguda al s XVIII i coneguda per gravats De retorn a Catalunya treballà al seu taller d’Arenys de Mar, fent obres per a Llavaneres, Arenys de Munt, etc Assolí un gran renom, del qual són bones proves el sepulcre dels marquesos de Poza església de Sant Pau, Palència i el dels marquesos de Santa Cruz El Viso, Ciudad Real

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

Format als Maristes de Sant Joan de Barcelona, a divuit anys passà al Nerva, equip format per jugadors sortits d’aquell collegi, amb el qual pujà a primera divisió El 1964 es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Posteriorment jugà amb el Club Esportiu Laietà, el Futbol Club Barcelona 1969-70, el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-72, l’Arenys de Munt 1972-77, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1977, i el Club Patí Vic 1977-80, en el qual es retirà També fou internacional absolut amb l’equip estatal

Sòcia del Club Muntanyenc Terrassa, feu les seves primeres exploracions a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac Sòcia del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, amb Josep M Torras Homet ha portat a terme bona part de les exploracions espeleològiques En la primera exploració, arribà al fons dels Pouetons de les Agulles, a Montserrat 1955, baixà la gatonera vertical de l’avenc dels Llambrics, al Garraf, i també l’avenc de la Ferla Fou la primera a passar la gatonera del Pou d’en Xarello que porta el seu nom, a l’avenc de l’Esquerrà 1956