Resultats de la cerca

Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques

Les seves idees duen una marca darwinista i exalten les races nòrdiques en un to líric arrauxat i visionari Cal destacar-ne Himmerlandshistorier 1898-1910, Digte ‘Poesies’, 1906 i Den lange Rejse ‘El llarg viatge’, 1908-22 Fou premi Nobel de literatura el 1944

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič

Estudià a Cambridge i essent encara estudiant descobrí el 1962 l’efecte que duu el seu nom sobre les propietats superconductores dels metalls a baixa temperatura Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel l’any 1973, compartit amb L Esaki i I Giaever

Treballà a l’institut noruec de tecnologia i després als EUA a la General Electric Ha fet recerques sobre les aplicacions de l’efecte túnel descobert per L Esaki i BJosephson i per això compartí amb aquests dos físics el premi Nobel de l’any 1973

Es formà a la Universitat d’Ohio i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, d’on fou professor Introduí avenços fonamentals en la teoria de la nucleosíntesi estellar, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar

El 1978 rebé el premi Nobel de fisiologia juntament amb WArber i HOSmith, pels seus treballs d’aplicació dels enzims de restricció a desxifrar i mapar l’estructura de l’ADN del virus cancerigen SV 40, i contribuir a la identificació de les bases moleculars del càncer

Doctorat a Cambridge el 1950, fou professor a la Universitat d’Edimburg Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1978 pels seus treballs sobre els mecanismes de transferència d’energia química en els sistemes vius, que el menaren a la formulació de la teoria quimioosmòtica

Juntament amb ACournand, fou l’introductor als EUA de la tècnica del cateterisme cardíac, que permet diagnosticar moltes afeccions del cor que abans passaven desapercebudes El 1956 rebé per aquest motiu el premi Nobel de medicina, compartit amb ACournand i amb WForssmann, inventor d’aquella tècnica