Resultats de la cerca

Fou retratista de la burgesia intellectual Retrat de Le Brun 1686, Musée National de Versailles, La família del pintor Musée du Louvre, París, La bella d’Estrasburg 1703, Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, Exvot a santa Genoveva, retrat collectiu església de Saint-Étienne-du-Mont, París

Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias

Amb el seu Prodrome d’une histoire des végétaux fossiles 1828 posà les bases de la paleobotànica Professor de botànica i fisiologia vegetal al Museum de Paris 1834, membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1834, fundador i primer president de la Societat Botànica de França 1854

Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la…

Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes

Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français 1945 -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952 Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París Darius Milhaud i Henri Martelli li…

Diputat pel tercer estat, esdevingué popular i fou elegit president del consell municipal de París el 1789 Volent evitar desordres, manà de carregar contra la multitud el 17 de juliol de 1791 Fou guillotinat el 1793, durant el període del Terror Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de París Publicà diversos estudis sobre la història de l’astronomia

Fou professor de l’escola de Belles Arts de París 1945-59 Són seves la decoració de l’església de la Ciutat Universitària de París 1933-36, el Monument al mariscal Leclerc , d’Estrasburg 1951, el Memorial de Mont-Valérien, Illa de França 1959, i la restauració i substitució de les escultures malmeses de la catedral de Reims

Estudià al Théâtre de l’Opéra de París 1936-40 Com a ballarí estrella actuà en les millors companyies Ballets des Champs Élysées 1945, Ballets de París 1947, Ballet Théâtre i, en diverses ocasions, al Metropolitan Opera House de Nova York i a la Scala de Milà El 1956 fundà la seva pròpia companyia de ballet

El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922