Resultats de la cerca

Fundat el 1955 per Jaume Carles Morell, cessà les seves activitats l’any 1959 Fou refundat el 1965 amb el nom de Tenis de Mesa-OJE Olesa i la temporada 1972-73 pujà a la màxima categoria estatal gràcies a jugadors com Joan Sureda o Josep Feliu Jugà quatre temporades en aquesta categoria i el 1975 aconseguí el subcampionat També jugà dues temporades en competicions europees El 1977 descendí de categoria, que fou recuperada la temporada 2003-04 Un dels jugadors destacats d’aquesta nova etapa fou l’ucraïnès Vladimir Dvorak Guanyà en tres ocasions el Campionat de Catalunya masculí per equips 2005…

Davanter que formà part de les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, el Futbol Club Cardedeu i l’Esport Club Granollers Fou repescat pel FC Barcelona i la temporada 1989-90 pujà a l’equip B, durant la qual jugà dos partits amb el primer equip Posteriorment jugà a la Unió Esportiva Figueres 1990-92, a segona divisió, i en altres equips de categories inferiors A partir del 2002 exercí de preparador físic de l’equip C i dels juvenils del FC Barcelona La temporada 2007-08 coincidí amb Josep Guardiola al segon equip del FC Barcelona, que l’any següent l’incorporà a la disciplina del…

Començà a jugar al Club Tennis Taula Santa Coloma i a catorze anys fitxà pel Club Tennis Taula Calella Fou cam-piona estatal de dobles en categoria in-fantil 1995, juvenil 1996, 1998 i sub-21 1999, 2000, 2001 En els Campionats de Catalunya fou campiona de dobles 1999 i pujà set anys seguits al podi en aquesta prova 1996-2002, i en proves indivi-duals fou tres cops campiona sub-21 1998, 2000, 2002 La temporada 1999-2000 fou subcampiona d’Espanya de dobles En total guanyà vint-i-dues medalles, des de la categoria infantil a l’absoluta, en els campionats estatals

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980

Ha dirigit el Manresa 1993-96, el CB Montcada 1996, el CB Tarragona 1998-2000 i altre cop el Manresa 2001-05, al qual pujà a l’ACB i el dirigí durant tres temporades a la màxima categoria, el València 2005-06 i el Menorca 2006-09 Dirigí també la selecció espanyola sub-20, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 2000 Posteriorment fitxà pel Sant Josep de Girona 2010-11, el Lleida Bàsquet 2011-12, el CB Valladolid 2013-14, Toros de Aragua de Veneçuela 2015 i, des del 2015, el Clube Desportivo Primeiro de Agosto Angola, amb el qual guanyà la Lliga d'aquell país 2016

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Les sigles SHUM corresponen a la Secció d’Hoquei Unió Maçanetenca, nom amb el qual fou fundat el 1952 Destacat pel seu planter, que històricament ha aportat grans jugadors a l’hoquei sobre patins català, el 1983 pujà a la primera divisió i el 1989 a la divisió d’honor, posteriorment convertida en OK Lliga, en la qual milità disset temporades de manera intermitent fins el 2013 La temporada 2012-13 jugà per primera vegada a la seva història una competició europea, la Copa de la CERS Al marge dels quatre títols de campió de primera divisió, també guanyà la Copa del Príncep 2008, 2011

Format al Girona HC, en edat júnior passà al CP Tenerife 1996-97 i debutà a primera divisió La següent temporada fitxà pel CP Jonquerenc, de la mateixa categoria, amb el qual pujà a la divisió d’honor Tornà al Tenerife 1999-00 –a la màxima categoria– i un any després fitxà pel Blanes, amb el qual fou campió de la Copa del Rei 2001 i guanyà una Golden Cup 2006 La temporada 2010-11 fitxà pel CP Vic, amb el qual conquerí la Supercopa d’Espanya i es retirà Formà part de la selecció catalana que guanyà el Mundial B de Macau 2004