Resultats de la cerca

Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits 1929 i als…

Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900

Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena Després de la guerra civil de 1936-39 organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual collaborà Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdavanter a Catalunya Creà una veritable escola de psicologia i psiquiatria Fidel a l’esperit —clínic— de l’escola de Barcelona, fomentà la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i divulgà també a nivell docent les “psicoteràpies…

Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca  Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins…

Estudià a la Llotja de Barcelona, i participà a l’Exposició Internacional d’Art de la ciutat L’any 1917 es desplaçà a Madrid on visqué amb el seu cosí, el també escultor Julio Antonio A la mort d’aquest, Costa es traslladà a America del Sud fins el 1925, quan retornà a Madrid Exposà nombroses vegades a Madrid, Barcelona, Vigo, Reus, Saragossa i Móra d’Ebre La seva obra escultòrica El remador , de bronze Els sirgadors , de pedra calcaria de Calatorao Els segadors , també de pedra calcària etc i pictòrica El carrer de la Barca de Móra d’Ebre , Sínia , Miravet , La Picossa , L’Ebre prop de…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…

Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat 1920-21 Excellí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal També intervingué en treballs d’ornamentació i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, exlibris, etc Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses colleccions particulars