Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Castell de Rallui (Beranui)
Art romànic
El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i…
Patrick Gifreu
Disseny i arts gràfiques
Educació
Literatura catalana
Escriptor i dibuixant.
Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista,…
,
Roperós
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall de Lierp (Baixa Ribagorça), al límit amb el municipi de Tor-la-rribera.
les Viles de Turbó
Poble
Poble (1.369 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al vessant sud-occidental del massís del Turbó.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Al segle XIX formà part del municipi de Vilacarle Vora la carretera de Campo a la Pobla de Roda hi ha el balneari de les Viles de Turbó , en activitat
Musèu Dera Val d’Aran
Museu
Museu d’àmbit comarcal amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon de Viella.
S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu
la Tallada d’Empordà
la Tallada d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que s’estén a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter fins al sector de turons que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià.
Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…
Sant Llop d’Escané (Montanui)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta antiga parròquia, erigida entrat el segle XIII i modificada posteriorment ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Llop són a l’extrem nord del petit nucli d’Escané, sobre la carretera que va de Montanui a Noals JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCH090032 Història El primer esment d’aquesta antiga església parroquial és de l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins la diòcesi de Roda-Lleida a la vall de Castanesa Fins l’any 1956 va…
Sant Vicenç de Rin (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Antiga església del despoblat de Rin, ara arruïnada i coberta de vegetació ECSA - F Parra La capella de Sant Vicenç, mig arruïnada i coberta per la vegetació, es troba als afores de la caseria de Rin, ara despoblada, que és a tramuntana del terme, al límit amb Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBH976905 El lloc resta allunyat de les comunicacions actuals i és de difícil accés Hi mena directament l’anomenat camí del Pedregal, que s’agafa a la sortida mateixa de la Pobla de Roda, davant d’una granja i a la banda esquerra de la carretera de l’Isàvena cal seguir sempre…
La conca alta de la Noguera Pallaresa com a exemple de la geologia herciniana
A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina