Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta antiga parròquia, erigida entrat el segle XIII i modificada posteriorment.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Llop són a l’extrem nord del petit nucli d’Escané, sobre la carretera que va de Montanui a Noals. (JAA)
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH090032.
Història
El primer esment d’aquesta antiga església parroquial és de l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins la diòcesi de Roda-Lleida a la vall de Castanesa. Fins l’any 1956 va pertànyer a aquell bisbat.
En l’actualitat es troba totalment en ruïnes. (CPO)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, avui desapareguda, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis poligonal, que V. Buron suposa que substituí l’absis original. No podem excloure, però, que en realitat durant les reformes de l’edifici únicament es redecorés el temple i es construïssin les dues capelles que flanquegen la nau. En aquest cas, l’església d’Escané seria un exemple més, ben rústec, del tipus d’esglésies ribagorçanes amb absis poligonal que segueixen el model més acurat de Sant Aventí de Tor-la-ribera.
Al costat nord de la nau, aprofitant el mur de llevant de la capella afegida, es dreça un campanar de torre, d’un sol nivell de finestres a la part alta de la cara sud, que sembla l’ampliació d’una espadanya original.
La porta, resolta en arc de mig punt de petites dovelles, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada, com la que s’obre a la façana sud de l’absis.
L’aparell és de carreuó, de gres, irregular, disposat ordenadament en filades desiguals, i mostra una construcció rústega, datable en les seves parts originals dins el segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- ACV. Llibres de visites del bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol.V (1314-1315)
- Buron, 1980, pàgs. 28-29