Resultats de la cerca

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i…

Serví el duc Carles el Calb de Borgonya des de la seva infantesa fins al 1472 Possiblement morí aquest any en el setge de Beauvais Si aquesta dada no és certa, potser treballà encara durant algun temps a la cort reial francesa, atès que la major part de fonts que transmeten la seva música tenen aquest origen i foren divulgades en manuscrits més tardans Se li han atribuït una vintena de chansons , la major part rondeaux en manuscrits del final del segle XV i principi del segle XVI Les dues més conegudes, que serviren com a fonament per a moltes peces d’altres compositors, són Allez regrets i…

És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com a espècie…

Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la…

Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà  Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El…

És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…

Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou…

Passà la infantesa a Holanda, i en 1865-70 visqué a Zuric, a l’Institut Politècnic del qual es doctorà en física Professor a les universitats de Hohenheim, Estrasburg, Giessen, Würzburg i Munic, el 1895 descobrí en el curs de les seves investigacions sobre els raigs catòdics les radiacions que actualment són conegudes amb el seu nom o amb el de raigs X , fonamentals en la diagnosi clínica radiologia , per tal com permeten veure i fotografiar les parts dures a l’interior de cossos tous, especialment els ossos Posteriorment, el seu descobriment es revelà de gran importància en…