Resultats de la cerca
Es mostren 2322 resultats
Sant Vidal de Berga
Art romànic
La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat…
Sebastià Vidal i Dimas
Economia
Comerciant.
Emigrà a Amèrica, a Cuba, on s’establí a Santiago El 1882 ja era soci gerent de la casa Serradell y Cía El 1895 la companyia es convertí en Vidal, Serra y Cía, de la qual fou, amb el seu germà Carles, soci comanditari Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, formà part de la Junta de Beneficència, on, el 1892, fou vocal El 1895 retornà a Barcelona, on reprengué la seva activitat comercial formà part de la societat Martí i Llopart, com a soci comanditari, i més tard 1902 de la casa Teixidó i Rodes S en C Parallelament continuà com a comanditari…
Carles Vidal i Dimas
Economia
Comerciant.
Emigrà a Amèrica i s’installà a Cuba, a Santiago Des de 1894 era soci gerent de la casa Vidal, Serra y Cía, propietària del negoci comercial La California Arran del projecte de l’implantació d’impostos duaners sobre les mercaderies estacionades al moll, el 1903 s’organitzà una comissió per a protestar per aquesta mesura, i ell en formà part i, conjuntament amb Josep Hill i Antoni BatIle, també originaris de Sitges, es desplaçà a l’Havana per presentar allegacions Home emprenedor, el 1914 era, amb el seu germà Sebastià, soci comanditari de l’empresa Vidal, Serra y Cía…
Eusebi Vidal i Jo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans, Adalbert …
Josep Vidal i Llecha
Lingüística i sociolingüística
Jurista, professor, escriptor i activista pels drets humans.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1929, i doctorat en dret internacional a Madrid 1931, del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França 1939-42 i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i literatura castellanes…
Bernat Vidal i Tomàs
Literatura
Escriptor, historiador i activista cultural.
Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en…
,
Francesc Vidal i Barraquer
Francesc Vidal i Barraquer (dreta), amb el bisbe de Solsona (esquerra) i F.de Paula Vallet i Arnau, al santuari de Queralt
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43).
De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…
Josep Vidal i Bachs
Cristianisme
Religiós escolapi, músic, director d’escolanies.
Biografia Els fets de l’octubre del 1934 obligaren la seva família a abandonar Barcelona, que es traslladà primer a Castellar del Vallès i després a Vilatenim De nou a Barcelona, el 1939 fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni El 1947 entrà al calassanciat d’Alella amb la decisió de ser escolapi El 7 d’agost de 1949 començà el noviciat i professà el 13 d’agost de 1950 Cursà filosofia a Iratxe i l’enviaren a Marsella per estudiar teologia El 1956 començà el magisteri a Granollers i el 21 de setembre de 1957 fou ordenat sacerdot a la basílica de Montserrat A les escoles de Sant Pàpol, a…
Enric Crous i Vidal
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf i grafista.
Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal
Andreu Vidal i Llimona
Música
Editor, compositor i pianista català.
Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina