Resultats de la cerca

Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d’autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l’explotació La llei del Parlament de Catalunya de l’onze d’abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, regulà la parceria, però fou anullada pel Tribunal de Garanties Constitucionals Les lleis de l’Estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes…

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965

Atleta del CN Barcelona, formà part de l’equip espanyol que guanyà la medalla de bronze en la cursa de relleus de 4 × 4-3-2-1 voltes en la tercera edició dels Jocs Europeus en pista coberta 1968 El 1969 fou tercer en els 400 m del Campionat d’Espanya en pista coberta En Campionats de Catalunya fou campió dels 400 m 1969 i dels 4 × 400 m 1967 El 1969 superà el rècord català dels 400 m en pista coberta i també fou membre dels equips que milloraren els rècords catalans a l’aire lliure dels 4 × 400 1968 i dels 4 × 800 m 1967, 1968

Establert a Catalunya, guanyà la Volta a Tarragona abans de passar al professionalisme Competí al màxim nivell amb els equips Colchón CR 1980-81, Kelme 1982-89 i Seur 1990-93 En el seu palmarès hi figuren les voltes a l’Aragó 1984, 1985, Múrcia 1985, Burgos 1985 i Astúries 1986 i la Setmana Catalana 1985 Guanyà diverses etapes a la Vuelta a Espanya 1982, 1984, 1985, 1986, la Volta a Catalunya 1983, 1985, la Volta al País Basc 1985 i la Volta a l’Alentejo 1990, entre altres El 1988 disputà el Tour de França Fou l’organitzador del Criterium de Cerdanyola del Vallès 1992-98

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per mitja closca de nou escapçada per un dels extrems, i un fil de llana, fort i resistent, lligat a la part central amb diverses voltes Aquest fil, cargolat per fer pressió, sosté una petita pala llarga de fusta o de canya que, en ser pinçada per l’extrem obert de la closca, produeix un so intermitent que imita el grill Si bé és més conegut com a entreteniment i joguina infantil, sembla que antigament també havia estat utilitzat com a reclam de caça Els diversos noms que es donen a aquest petit sonador són…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou…

Comprenia, a més, el Museu d’Indústries Populars Museu Etnològic 1942, el Museu d’Història de la Ciutat 1943 i la Comissaria Municipal d’Excavacions 1948, amb jurisdicció dins el perímetre romà de Barcelona Les tres últimes institucions se'n separaren el 1957 i esdevingueren autònomes, i l’Institut mantingué el seu caràcter d’arxiu amb seccions documentals, cartogràfica, fotogràfica, numismàtica, etc, hemeroteca i biblioteca, a la seu de la Casa de l’Ardiaca N'han estat directors, successivament, A Duran i Sanpere, Pere Voltes i Bou, J Sobrequés i M Condomines Des del 1998…

Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge 1330, transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels…

Situació Façana de ponent de l’església, que presenta una imatge típica d’església rural la capçalera ha estat totalment modificada ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu de l’Esperança és al centre del petit veïnat de Castellet, situat sobre la pista que des del Pont d’Orrit circumvolta la Terreta, entre Sapeira i Espluga de Serra JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG209828 Història El topònim del lloc apareix esmentat l’any 1073 en una escriptura per la qual Artau I de Pallars Sobirà donà al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà el lloc de Castelleto amb els seus termes Tot i la menció de l’…