Resultats de la cerca

El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i…

Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat

Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P Hindemith i Johann N David La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del…

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1933, fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell 1933-39 El 1937 fou nomenat president de la Federació de Municipis Catalans En acabar la Guerra Civil Espanyola, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, s’exilià a Xile, on fundà una empresa vinícola A Santiago fou membre del Centre Català i de l’Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l’editorial El Pi de les Tres Branques El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera , sobre el Sabadell natal

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964

Bessona de l'Atena Pàrtenos, feia 12 m d’alçada i representava el déu, assegut al tron, que sostenia amb la mà dreta una estatueta de Níkē, i amb l’esquerra un ceptre coronat amb una àguila El descobriment del taller de Fídies 1950 confirmà la data en què la imatge fou tallada ~430 aC, i hom sap que trigà vuit anys a acabar-la Fou destruïda pel foc a Constantinoble, on havia estat transportada després de la destrucció del temple 426 aC Era considerada una de les set meravelles del món No en resta cap còpia

Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona

Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la…