Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
Primer Congrés Obrer Espanyol
Assemblea que reuní per primera vegada delegats de societats obreres de tot Espanya, celebrada a Barcelona del 18 al 25 de juny de 1870, als locals del Teatre del Circ.
La idea de la reunió fou llançada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny “La Solidaridad” i recollida per “La Federación” de Barcelona el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents 149 societats i 15 216 obrers Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans 50 de Barcelona Des d’un principi el congrés es presentà com a adherit a l’AIT Les principals qüestions debatudes i aprovades foren acció sindical, de resistència al capital defensa del cooperativisme però no com a principal camí de l’emancipació…
Edicte Perpetu
Història
Tractat de pau signat entre Felip II i els Estats Generals dels Països Baixos el 12 de febrer de 1577.
Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva
complicitat
Dret penal
Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat entre la de l’autor i la de l’encobridor.
La complicitat és moral si consisteix a instriur el delinqüent o a donar-li ànims per a la realització del fet, i material si consisteix en la prestació de mitjans materials o en l’execució d’actes anteriors o simultanis que afavoreixen la consumació del delicte La complicitat negativa actitud pasiva d’aquell que no fa res per evitar un delicte no constitueix cap mena de participació
Margarita Iosifovna Aliger
Literatura
Poetessa russa.
Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana
extraversió
Psicologia
Qualitat d’extravertit.
Terme aportat per Jung a l’àmbit de la tipologia psicològica Junt amb la introversió és un dels dos tipus d’actitud definits per Jung L’extraversió es caracteritza per un moviment centrífug de l’energia psíquica aquesta es dirigeix cap a l’exterior perquè és allò que suscita l’interès de l’individu En el tipus extravertit es dóna un moviment positiu de l’interès objectiu vers l’objecte
Institució Catalana de Música
Música
Agrupació musical fundada a Barcelona pel novembre del 1896 per Joan Gay i Josep Lapeyra.
Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”
coexistència pacífica
Política
Fórmula de política i diplomàcia internacional que propugna la coexistència entre els estats de sistemes sociopolítics antagònics i el repudi de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.
Aquest concepte, que no implica una conciliació en el terreny ideològic, nasqué per minvar la tensió existent entre la Unió Soviètica i els estats de sistema econòmic capitalista, arran de la guerra freda, de l’aparició de les armes nuclears i de la creació consegüent d’un equilibri internacional bastit damunt el terror També la Xina comunista, que a la primeria atacà el revisionisme soviètic, adoptà aquesta actitud des del 1971
Lazare Hippolyte Carnot
Història
Polític francès, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional
Jaume Carnisser
Cristianisme
Darrer abat perpetu del monestir de Santes Creus, elegit el 1608.
S'oposà a la decisió reial d’imposar la congregació del Cister als monestirs catalans A causa de la seva actitud fou empresonat Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma El resultat fou negatiu Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III
Armand-Ferdinand La Porte
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina