Resultats de la cerca

Format a Gant i a Brusselles El 1884 fundà el Cercle dels XX A París s’adherí entusiàsticament al divisionisme, conservant, però, una composició i un dibuix tradicionals L’aplicà al paisatge i també al retrat Octave Maus , 1885, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles Establert a París 1898, pintà La lectura , retrat collectiu d’intellectuals amics —Verhaeren, Maeterlinck, Gide, etc— 1903, Museum voor Schone Kunsten, Gant El seu divisionisme s’anà diluint i evolucionà cap a una major amplitud de la pinzellada S'interessà activament, també, per la renovació de les…

Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia…

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà …

El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079

Estudià cant amb la mezzosoprano Jennie Tourel i es graduà en ciències matemàtiques a la Universitat de Nebraska L’any 1974 debutà a l’Òpera de San Francisco, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera internacional A Berlín, Viena, Hamburg i Munic debutà amb el paper de Susanna de Les noces de Fígaro , de Mozart Té un repertori de més de vint òperes i dedica especial atenció al món del lied alemany i francès Ha fet més de setanta enregistraments Des del 1987 collabora activament amb la Comissió de Refugiats de les Naciones Unides com a ambaixadora especial El 2000 rebé el…

Filla del pintor i músic  Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996 les…

Fill d’un camperol, treballà com a funcionari de correus i d’una companyia belga Dirigent sindical, el 1958 fou un dels fundadors del moviment nacional congolès, que presidí des del 1959 Participà activament en la lluita per la independència del Congo Belga i ajudà a la formació d’un estat lliure, unitari i progressista Nomenat primer ministre poc abans de la independència 30 de juny de 1960, hagué d’afrontar la secessió de Katanga i Kassai Durant la guerra civil demanà ajut a l’ONU i s’esforçà a conservar la unitat i la democràcia nacionals, però fou destituït, empresonat i…

Fou deixeble de Ḥasday Cresques i rabí a Daroca i Calataiud Participà activament en la disputa de Tortosa com a delegat de l’aljama de Daroca o de la de Monreal, segons el Šebeṭ Yĕhudà Resident a Sòria, hi escriví el Séfer ha-'Iqqarim ‘Llibre dels fonaments de la fe’, la seva única obra, molt divulgada perquè hi ofereix una visió coherent del judaisme llimant-lo dels caires per on aleshores era atacat en el pla ideològic Entre altres coses, redueix a tres els dogmes del judaisme fixats per Maimònides existència de Déu, doctrina revelada i premi o càstig en la vida futura segons…