Resultats de la cerca

El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…

Nascut en una família de tradició musical, amb només quatre anys el seu pare confià la seva educació musical al violinista austríac Camillo Ritter Amplià la seva formació a la Guildhall School de Londres amb Max Mossel i a Brussel-les amb Eugène Ysaÿe, que l’encoratjà a canviar el violí per la viola Fou viola del London String Quartet des del 1930, amb el qual feu les primeres gires per Amèrica Dos anys després de la dissolució d’aquesta formació, el 1937, fou contractat com a membre de l’Orquestra Simfònica de la NBC, que dirigia A Toscanini El 1939 fundà el Primrose Quartet Després de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Víctor MTarruella Barcelona, Cintora Films Madrid, Alexandra Roma GUIÓ Antonio Navarro Linares, VMTarruella, MIglesias, Luis Gde Blain FOTOGRAFIA Francesc Marín Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Otello Colangeli MÚSICA Carlo Savina INTERPRETACIÓ José Luis Pellicena Félix, Chantal Deberg Mara Sol, Sandro Moretti Ramón, Roland Carey Bernard, Fernando Cebrián, Luis Induni, Daniela Bianchi Elvira, Fèlix de Pomés, Iliana Grimaldi Blanca, Andrea Fantasia Don Enrique, Andrés Mejuto Ramon Berenguer, Daniel Martín, Josefina Tàpias…

Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que ha conservat fins ara La seva dependència anà lligada a les vicissituds del castell primerament depengué dels senyors del castell, la família Oló, després de la canònica de l’Estany i posteriorment de les Dignitats Reials El lloc és documentat des del 889, el castell des del 930 i l’església apareix esmentada el 999, quan es feu una deixa per a la seva dedicació, mentre que el 1077 se’n documenta una altra amb la mateixa finalitat El 1166 n’apareix una altra per a l’obra La…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…

Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a Tavernes Blanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980 obrí un museu a Nova York…

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la…

Vida De ben petit s’afeccionà al món del cinema amb un aparell de Cine NIC Estudià dret per imposició paterna, però ho abandonà per entrar a treballar en empreses constructores de reflectors i llums per als estudis de cinema Adquirí un projector de 16 mm amb el qual feu sessions i programes per a escoles Obrí un taller de construcció d’aparells complementaris per a sales de cinema i el primer local a la platja de Castelldefels 1958 El 1961 arribà a Sabadell i arrendà el nou cinema Montecarlo inaugurat al juny del 1961, que després comprà El 1964 constituí una societat amb un company d’estudis…