Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Andreu Muntaner i Darder
Geologia
Geòleg.
Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca Els seus treballs motivaren que l’Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés 1957 Es dedicà també a l’estudi de les aigües subterrànies Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC Entre altres treballs, destaquen Nota sobre los aluviones de Palma 1954, Playas tirrenienses y dunas fósiles del litoral de Paguera y…
Josep Maria Morera i Buelti
Teatre
Director de teatre.
Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para…
August Everding
Teatre
Director teatral alemany.
Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…
Leopold von Ranke
Historiografia
Historiador alemany.
Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels…
Gerónimo Latorre
Música
Organista i compositor d’origen aragonès.
Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…
Rosa Maria Malet i Ybern

Rosa Maria Malet
© Bea Abbad
Història
Art
Historiadora de l’art.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’història de l’art, el 1975 s’incorporà a la Fundació Joan Miró com a ajudant de conservació El 1976 ocupà el càrrec de conservadora de la mateixa institució i, del 1980 al juliol del 2017, en fou directora Dugué a terme una tasca de difusió de l’obra de Joan Miró, del qual comissarià diverses exposicions i, seguint una de les directrius de l’artista, consolidà la Fundació com un centre d’estudi i d’impuls dels artistes contemporanis, orientació especialment reflectida en l’Espai 13 El 2017…
David Compañón Revuelta
Rugbi
Jugador de rugbi.
S’inicià en aquest esport a França, a l’Arieja Després d’un temps a Girona, el 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, equip amb el qual jugà cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, feu algunes tasques d’ajudant…
Joan Carles Cerdà Aragonès

Joan Carles Cerdà Aragonès
Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol
Beisbol
Jugador, entrenador i directiu de beisbol.
Com a jugador debutà al Futbol Club Barcelona l’any 1975, on jugà dues temporades Posteriorment jugà al Club Beisbol i Softbol Cinc Roses 1978-82 , antiga denominació del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi Entre el 1981 i el 1994 fou entrenador de softbol del club Els últims anys combinà la pràctica d’entrenador amb la d’ajudant a la Federació Espanyola de Softbol, assumint el càrrec de seleccionador espanyol de softbol 1995-2000 També fou director tècnic de softbol de la federació catalana 1987-90 i de la federació espanyola 1994-2009, així com secretari general de la federació…
Joan Nubiola Callís
Escalada
Escalador.
Escalador i soci del Club Muntanyenc Barcelonès que destacà per les seves escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, les Dolomites i el Tirol Juntament amb Josep Maria Torras formà una de les cordades més mítiques de l’escalada montserratina, la Torras-Nubiola, amb mig centenar de vies obertes des del final de la dècada de 1940 El 1948 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE L’estiu del 1956 i el 1957 realitzà nombroses escalades al Tirol i a les Dolomites on treballà d’ajudant de guia de muntanya El 1978, juntament amb Josep Barberà i Josep Maria Torras,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina