Resultats de la cerca

Pronunciament del general Arsenio Martínez Campos y Antón, a Sagunt Restauració de la monarquia borbònica a Espanya Alfons XII, rei

En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris

Obra de l’arquitecte Hendrik Petrus Berlage per encàrrec d’Hélène i Anton Kröller-Müller, des del 1935 s’utilitza com a residència per a hostes de l’Estat holandès

Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges com ara Dakota , de JGalceran 1997 El florido pensil , d’ASopena 1997 Els gegants de la muntanya , de LPirandello 1999 La comèdia dels errors , de WShakespeare Escenas de matrimonio , d’Ingmar Bergman, dirigida per Rita Russek 2000 El club de la corbata , de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez 2002 Ran del camí , d’Anton PČekhov, dirigida per Joan Castells 2002 L’escola de dones , de Molière, dirigida per Carles Alfaro 2003 Vides Privades , de Noel Coward, dirigida per Paco Mir…

El 1786 s’incorporà com a tenor principal a la companyia dirigida per E Schikaneder, amb la qual s’installà a Viena a partir del 1789 La seva veu, que fou molt lloada per L Mozart, donà vida al personatge de Tamino en l’estrena de La flauta màgica La relació de Schack amb WA Mozart no fou tan sols professional, i, juntament amb alguns membres de l’esmentada companyia operística, formà part del cercle d’amistats que acompanyaren el músic salzburguès en la darrera etapa de la seva vida Compongué més d’una vintena de singspiele , entre els quals cal destacar Der dumme Gärtner aus dem Gebürge…

Formà parella de ball esportiu amb el seu germà Denis, Viacheslav Chizhik i Anton Efremov abans de proclamar-se campiona de Catalunya amateur en l’especialitat estàndard 2009 amb Diego Arias

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

Era clergue regular El seu estil, vigorós, dur i d’eloqüència tràgica, preludia en certa manera les obres de Salzillo Crist 1675, a Énguera, el Crucifix , a San Antón, i el Crist de la sang d’El Carmen, a Múrcia

Es basa en una sèrie de variacions sobre un baix obstinat de dos, quatre o vuit compassos Molt estesa a Europa, fou cultivada per GFrescobaldi, Joan Cabanilles, DBuxtehude, JSBach i altres Al s XX ha estat emprada per Anton Webern i altres autors

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres