Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
El Parlament Europeu aprova la directiva de drets d’autors
Per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions els diputats del Parlament Europeu aproven la nova directiva del copyright , per la qual les plataformes d’internet es converteixen en corresponsables del que publiquen els ususaris YouTube, Instagram, Facebook i altres podran aplicar filtres preventius que bloquegin els continguts que considerin susceptibles de vulnerar els drets d'algun autor Nombrosos científics i activistes a favor de la llibertat d'expressió consideren que la llei afavoreix la censura prèvia dels continguts La directiva resta pendent de l'aprovació del…
El Tribunal Constitucional aprova la reforma del PP
El Tribunal aprova la reforma del Tribunal Constitucional que li permet suspendre polítics en actiu L’aprovació, però, s’ha fet sense unanimitat, ja que vuit dels membres hi han votat a favor i tres en contra La reforma, molt criticada des de la Generalitat, que la considera "nefasta" des de la perspectiva de la democràcia, permetrà suspendre càrrecs com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada per la Fiscalia de desobediència La majoria del PP va permetre aprovar la reforma del TC a l’octubre del 2015
El president Trump ordena la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic
El president nord-americà, Donald Trump, signa una ordre executiva per a la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic que impedeixi l’entrada d’immigrants illegals als Estats Units, una promesa que va fer durant la campanya electoral L’ordre executiva és un procediment que permet al president evitar l’aprovació de la proposta al Congrés Tanmateix, la cambra haurà d’aprovar els fons destinats per a aquesta obra, que genera una gran polèmica i tensions amb Mèxic, ja que el president diu, també, que aquest país haurà de pagar-la
El Parlament Europeu aprova mesures disciplinàries contra Hongria per vulnerar l’estat de dret
Amb més del mínim de dos terços 448 contra 197 vots, l’Europarlament aprova per primer cop l’aplicació del règim sancionador de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea contra un estat membre La més greu d’aquestes mesures és la suspensió del dret a vot del país afectat El motiu més rellevant de l’aplicació de l’article 7 és l’aprovació del govern presidit per Viktor Orbán d’una llei que permetia perseguir i condemnar juristes i activistes que ajudessin els immigrants En la votació, el PP espanyol s’absté
Allau de protestes a l’Índia contra la llei de la ciutadania
El Parlament de l’Índia aprova l’esmena a la Llei de ciutadania que facilita l’adquisició de la ciutadania als immigrants illegals procedents del Pakistan, Bangladesh i l’Afganistan llevat dels de religió musulmana L’aprovació desencadena durant les dues setmanes següents una allau de protestes, manifestacions i brots de violència reprimits amb gran duresa, enfrontaments en els quals moren una vintena de manifestants i que comporten el desplegament de l’exèrcit als estats d’Assam i Tripura La comunitat musulmana, que protagonitza les protestes, sostenen que la llei els discrimina
Vist per sentència el judici als membres de la mesa del Parlement
Del 21 al 24 de juliol se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici contra els membres de la mesa del Parlament L’acusació imputa als exvicepresidents Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'ex secretària primera Anna Simó i l'ex secretària quarta Ramona Barrufet el delicte de desobediència per l’aprovació de les anomenades “lleis de desconnexió” en el ple dels dies 6 i 7 de setembre de 2017 prèvies al referèndum de l’u d’octubre i la declaració d’independència del 3 d’octubre
Renfe Operadora
Ens públic empresarial de l’administració general de l’Estat espanyol, creat com a operadora de transport de mercaderies i passatgers en règim de competència amb altres operadors.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol, d’acord amb la qual l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF , que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora, que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Ens públic empresarial que pertany a l’administració general de l’Estat espanyol i que s’encarrega de la gestió de les infraestructures ferroviàries.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol D’acord amb aquesta llei, l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF, que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora , que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Comissió d’Infraestructures
Dret
Comissió integrada per membres de l’administració local, autonòmica i local per al seguiment de la inversió de l’estat a Catalunya.
Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina