Resultats de la cerca

Actiu, sobretot, a Palència Les seves obres, en les quals la influència de Siloé i Berruguete es combina amb un esperit encara gòtic, són molt personals i d’una gran força expressiva Relleu de la Santa Cena , del sepulcre dels Gumiel 1514, església de San Esteban, Burgos, Calvari , del retaule major de la catedral de Palència 1519, potser la més aconseguida, Calvari i evangelistes , a la catedral de Lleó 1524, Retaule de Sant Ildefons , a la catedral de Palència 1530, i Retaule de l’Assumpció i Santa Caterina església de Villamediana, Lleó

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria

Construí, a Nàpols, el Teatro Nuovo, les esglésies de San Michele i de la Concezione i el claustre de l’església de Santa Chiara Féu també diverses escultures per a la cartoixa de San Martino i diverses pintures per a nombroses esglésies de Nàpols

Membre de la tribu dels quraixites, portà una vida disbauxada, plena d’aventures amoroses, moltes de les quals constitueixen el tema de les seves poesies El seu divan d’amor és un dels poemes personals més reeixits de la poesia àrab clàssica

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu…

Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus toscà de sepulcre monumental…

Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de Garay, fou…

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals