Resultats de la cerca

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília…

Era fill de Sven de Dinamarca mort el 1014, conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància civil i…

Senyor de Voltrera i Olesa Fill de Guillem III de Castellvell Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l’església El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges Consagrà moltes esglésies, entre elles la de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia

De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la jurisdicció…

Coneixedor de l’Orient Mitjà, on féu excavacions 1910-14, el 1914 ingressà a l’Intelligence Service per allunyar els països àrabs de Turquia, en guerra amb la Gran Bretanya Esdevingué 1916 conseller de Faysāl, fill de l’emir de la Meca i cap de la revolta contra els turcs Planejà diverses accions militars, en les quals participà, i el 1919 assistí a la conferència de pau de París Propugnà una gran federació àrab, en desacord amb la política britànica, i dimití 1922 com a assessor del govern Del 1925 al 1935 serví a la RAF Escriví Seven Pillars of Wisdom 1926 i The Mint obra publicada el 1955

Parent de Corrado Lancia i de Roger de Lloria, completà la conquesta de Malta i Gozzo contra els angevins començada per aquest 1283, i en fou fet capità i justicier en nom de Jaume d’Aragó, lloctinent reial a Sicília Més tard obtingué del lloctinent Frederic algunes possessions al territori de Noto Enviat davant el papa Bonifaci VIII per negociar una entrevista d’aquest amb el mateix Frederic II de Sicília, assistí a les reunions d’Anagni, on es tractà la pau i fou projectat el matrimoni, que no tingué efecte, de Frederic amb l’emperadriu titular de Constantinoble 1295 i informà Jaume II de…

Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern  Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de difusió del català…

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals

Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella