Resultats de la cerca

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’

Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició…

Adscrit a la cort de Muǧāhid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens

La seva obra Der barycentrische Calcül 1827, fonamental per al desenvolupament de la geometria projectiva, aportà nombroses innovacions orientació sistemàtica dels segments, àrees i volums, concepte de raó anharmònica, noció general de transformació homogràfica, etc Estudià les transformacions circulars sobre el pla en la seva obra Theorie der Kreisverwandschaft 1855 Donà el primer exemple de superfície unilateral amb la coneguda banda o cinta de Möbius La seva obra completa Gesammelte Werke fou publicada en quatre volums a Leipzig durant els anys 1885-87

Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement

Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…

És autor del Kitāb al-kawākib al-ṯābita al-muṣawwar ‘Llibre illustrat dels estels fixos’, on donà a conèixer diversos estels ignorats per Ptolemeu i corregí dades errònies d’aquest

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia