Resultats de la cerca

Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement

Dirigí el departament de geodèsia astronòmica de l’Institut Geodèsic de Berlín 1888 Estudià les oscillacions de l’eix terrestre Escriví Formeln und Hilfstafeln für geographischen Ortsbestimmungen ‘Fórmules i taules auxiliars per a situacions geogràfiques’

El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per causes…

Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt

Director de l’observatori de Ciutat del Cap a partir de l’any 1879, fou un dels primers a utilitzar els procediments fotogràfics per a reproduir l’aspecte del firmament Establí un sistema per a calcular la distància entre la Terra i el Sol i determinà la massa del planeta Júpiter

Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància

Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud

Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia