Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
cadira de braços
Tecnologia
Cadira amb barres laterals per a descansar-hi els braços; sovint amb el seient encoixinat.
barda
Cleda per a tancar-hi el bestiar, feta de barres de fusta entrecreuades formant barrera.
emparrat
Agronomia
Cobert fet amb barres, llistons, etc, que sostenen una o més parres o plantes enfiladisses.
sistre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en forma de…
enrotllament
enrotllament de l’estator d’un alternador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
Solen ésser subdividits en bobines connectades convenientment Els conductors són correntment de coure electrolític o bé d’alumini, en forma cilíndrica o de barres trefilades L’aïllament pot ésser de diverses menes cotó, seda, mica, esmalt, etc, i és classificat d’acord amb la temperatura que pot suportar Els enrotllaments reben diferents noms, segons llur constitució, forma o missió Així, segons que rebi o forneixi corrent, hom parla d’enrotllament inductor o induït, respectivament Segons llur distribució espacial, hi ha enrotllaments concentrats i distribuïts , emprats segons la…
Centre Català de São Paulo
Entitat associativa dels catalans de São Paulo (Brasil).
Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un butlletí…
bastida

Bastida alta de ferro
© Corel - William P. McElligott
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta antigament només amb taulons i actualment amb tubs de ferro i taulons que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.
Hi ha tres menes de bastida de paleta les bastides baixes, les altes i els ponts volats La bastida baixa fins a uns 2 m d’alçada és formada amb dos o més cavallets de fusta o de ferro sobre els quals descansen 2 o 3 taulons disposats horitzontalment La bastida alta de fusta , actualment en desús, era formada amb uns peus drets la base dels quals era introduïda en botes o bidons plens de sorra lligats o clavats als peus drets eren posats els colls, horitzontals, que unien la bastida amb la construcció unes traves clavades als colls i els tirants immobilitzaven la bastida En les…
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni produïdes…
Josep Lladonosa i Giró
Gastronomia
Xef i escriptor gastronòmic.
Format en la cuina francesa, ha treballat en un gran nombre de restaurants, entre d'altres, Majestic, Ca l’Isidre, Abeurador o Cosmos, i en establiments d’alta categoria a França i Suïssa, com el Gran Hotel Nacional i a les 7 portes de Barcelona, del qual fou cap de cuina entre el 1991 i el 2003 El 1976 obrí a Barcelona un restaurant propi, Les Quatre Barres Fou un dels primers professors de l’escola de cuina Arnadi 1983, posteriorment Hofmann, i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de gastronomia 1980 i la Medalla del Mèrit Gastronòmic de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina