Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Joan V d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1450-73), fill de Joan IV d’Armanyac.
Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a…
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall…
Gioia Tauro
Ciutat
Ciutat de la província de Reggio de Calàbria, a Calàbria, Itàlia, situada a la costa, al mig del golf de Gioia, vora la desmebocadura del Marro.
Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a Bèlgica Tingué…
Costanzo di Girolamo
Literatura catalana
Romanista i catalanista italià.
Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’…
Espàrtac
Història
Capitost dels esclaus insurgits.
D’origen traci, fou venut com a esclau i convertit en gladiador L’any 73 aC, juntament amb altres gladiadors, es revoltà i incità els nombrosos esclaus dels latifundis de la Itàlia meridional a seguir llur exemple Després de vèncer les tropes que intentaren de reduir-lo, marxà amb 30000 homes cap al nord per fugir d’Itàlia i derrotà el procònsol de la Gàllia Cisalpina, Cassi Longí Varus, prop de Mòdena aquesta victòria i l’esperit de revolta social dels seus companys el decidiren a tornar al sud, amb un exèrcit format ja per 100000 homes Acampat a Rhegion Reggio di Calabria amb l’intent de…
Bonifaci VIII

Bonifaci VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1294-1303), de nom Benedetto Gaetani
.
Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…
Mencía de Mendoza y de Fonseca
Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley
© Fototeca.cat
Història
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.
Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina