Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
placentaris
Mastologia
Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter, alimentant-les per mitjà d’una placenta formada per l’al·lantoides.
No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics Tot i que tradicionalment s’agrupaven amb els marsupials formant el clade metateris, algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials estan inclosos en el clade marsupionta, germà dels placentaris, juntament amb els monotremes
John Baskerville
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor anglès.
Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
Els parartròpodes
Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…
noguerornis
Paleontologia
Gènere d’au fòssil descrita al jaciment del Cretaci inferior de la Pedrera, a Santa Maria de Meià (Noguera).
Representat per diversos ossos dels braços i del pit, el seu caràcter d’au queda clarament en evidència per la presència de plomes Era de mida no superior a la d’un passerell, però mostrava ja caràcters més avançats que l’arqueoptèrix, la primera au coneguda El noguerornis es relaciona molt estretament amb l’iberomesornis, del Cretaci inferior de Las Hoyas Conca
pierolapitec
Paleontologia
Gènere d’homínids descobert al Miocè mitjà (12,5-13 milions d’anys) del Barranc de Can Vila (els Hostalets de Pierola, Anoia).
Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans
boletals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per fongs de carpòfor carnós, amb les làmines generalment anastomitzades que formen una capa de tubs separable.
En això s’assemblen a les poliporàcies, però se'n separen per llur carn putrescible, amb himeni de creixença definida, caràcters que les apropen a les agaricals, amb les quals presenten formes de transició paxillàcies, gomfidiàcies Un caràcter ecològic important és la gran freqüència amb què estableixen micorrizes amb diversos arbres sobretot coníferes, fenomen que origina nombrosos casos d’elevada especialització
Francis Galton
Biologia
Matemàtiques
Naturalista i estadístic anglès.
Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909
Joaquim Maria Machado de Assís
Literatura
Novel·lista brasiler.
En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904
Abraham Trembley
Biologia
Naturalista suís.
Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina