Resultats de la cerca
Es mostren 1891 resultats
ambient
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’elements que integren el camp de percepció visual.
És delimitat per objectes físics, tant artificials parets, edificis, carrers, etc com naturals vegetació, relleu, etc, que enclouen i circumden una sèrie d’altres elements que formen part del mateix camp, com poden ésser els mobles, estris, etc, a l’interior de l’arquitectura, fins a les façanes dels edificis, obres d’enginyeria viària, senyalitzacions, etc, en el disseny urbà i en el rural o territorial L’ambient és el resultat del control d’aquests elements integrants del camp visual Els problemes i les tècniques d’aquest control són l’objecte de l’anomenat disseny ambiental
Estadi Atlètic Municipal d’Igualada
Atletisme
Estadi d’atletisme d’Igualada.
És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica
el Poblenou de la Salut
Barri
Barri de Sabadell, situat al NE de la ciutat, a 5 km del centre.
S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici
Sobre-roca
Història
Un dels quarters de la ciutat de Manresa, situat a l’extrem NE de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.
S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada
Catalunya celebra el Dia de l’Auto-reflexió
70 municipis catalans, entre els quals Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona, celebren el Dia de l’Auto-reflexió, en què els ciutadans estan convidats a prescindir dels cotxes i a fer servir mitjans alternatius de transport per a conscienciar-se de la necessitat de millorar les condicions de vida a les grans ciutats La majoria dels municipis tallen alguns carrers al trànsit rodat i reforcen els serveis de metro, autobús i trens de rodalia de RENFE La convocatòria té un èxit moderat, i a l’àrea metropolitana de Barcelona el trànsit rodat es redueix per sota del 15%
Explosió pirotècnica a Catarroja
Una explosió accidental de material pirotènic a Catarroja l’Horta causa un mort i sis ferits greus, a més de destruir les façanes de diversos edificis Mentre es feia la tradicional despertà de la festa major pels carrers del poble, una espurna va encendre més de 40 quilos d’explosius que es transportaven en un carret dels que s’utilizen per a anar a comprar, tot i que només és permès de portar-n’hi cinc per raons de seguretat Després de l’accident, l’Ajuntament de Catarroja decideix suspendre la resta d’actes de la festa major
Triatló Popular del Club Natació Castellet
Triatló
Competició de triatló disputada anualment a Sant Vicenç de Castellet des del 1989.
Organitzat per Josep Martí Cano, s’inicià com una activitat per als nens i nenes del Club Natació Castellet, però el 1990 s’obrí la inscripció a tothom És un dels primers triatlons de Catalunya L’organització és complexa, ja que la natació es fa en dues piscines municipals alhora, per carrers i esglaonadament, amb circuits diferents per a bicicleta i cursa a peu, atès que cada categoria fa distàncies diferents Es disputa l’11 de setembre en set categories d’edat, tant masculines com femenines Hi han participat esportistes com Xavier Llobet, Núria Padrisa, Carme Valero i David Meca
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al…
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina