Resultats de la cerca

Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés

Fill del rei Casimir IV de Polònia, Jordi I el designà com a successor seu al tron de Bohèmia, al qual accedí enfront de l’oposició del partit catòlic, que feia costat a Maties I d’Hongria Succeí aquest com a rei d’Hongria Reprimí nombroses revoltes camperoles i deixà de fet que la noblesa governés Hongria

Fundada i dirigida per Salvador Bové, hi collaboraren especialment Joan Avinyó i Joan Maura i Gelabert Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull

Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Escriví a “La Publicitat” i fou militant d’Acció Catalana Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya 1938 afavorí els intents de normalització del culte catòlic S'exilià el 1939 i fou professor d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia Colòmbia

És cap de comarca i s’ha convertit en centre industrial i comercial Port fluvial Anualment hom hi celebra una fira molt important És bisbat catòlic des del segle X i fou cort reial fins el 1296 Durant l’edat mitjana formà part de la lliga hanseàtica Capital de la Polònia prussiana 1815-18, estigué sota control alemany del 1939 al 1945

Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Mort el marit, governà 945-956 durant deu anys en lloc del seu fill Sviatoslav, menor d’edat Abandonat el govern, anà a Constantinoble, on fou batejada Segons cròniques occidentals, envià una ambaixada a Otó I per obtenir-ne un bisbe catòlic Venerada com a santa per l’església oriental 11 de juliol, el seu culte no fou aprovat per Roma

Participà en el moviment de la Jove Itàlia i en la revolució del 1830 formà part del govern provisional de Milà durant la revolució del 1848 Diputat del parlament italià 1852-61, seguí el grup liberal catòlic de Gioberti i de Balbo Escriví Margherita Pusterla 1838, novella patriòtica, i poemes, assaigs literaris sobre els romàntics i una Storia Universale 1838-46

Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic Exercí de sacerdot i fou rector de Viladecans durant vint anys Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent 1932 També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat 1933 i el conjunt Contes i narracions 1946