Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega i del farmacèutic i botànic Miquel de Garganta i Fàbrega. Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Col·laborà, entre altres publicacions, a Revista d’Olot, El Matí, La Publicitat i Revista de Catalunya, amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural; fundà La Gaseta d’Olot (1930) i La Ciutat d’Olot (1932). Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua.
Fou militant d’Acció Catalana (1930-39) i alcalde d’Olot (1931-32). Participà en la creació de l’Escola Superior de Paisatge d’Olot (1934), on impartí classes d’estètica (1937). Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) afavorí els intents de normalització del culte catòlic.
El 1939 s’exilià a Colòmbia, com també ho feu el seu germà Miquel. Exercí de professor d’història de l’art i de literatura a la Universitat d’Antioquia (Medellín), impulsà la creació de la biblioteca pública de la ciutat i escriví estudis sobre escriptors i pintors colombians; cal remarcar la seva obra Artes plásticas en Colombia (1959). Participà en diversos programes culturals de ràdio i televisió i col·laborà a Xaloc i a La Nostra Revista, entre altres publicacions de l’exili.