Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua. Escriví a “La Publicitat” i fou militant d’Acció Catalana. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) afavorí els intents de normalització del culte catòlic. S'exilià el 1939 i fou professor d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).