Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
Nit de Sant Bartomeu
Història
Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy
).
Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots
Bartomeu Garriga
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Monjo el 1520, fou elegit abat per al trienni 1559-62 i reelegit el 1566 i 1568-70 es retirà, poc abans del termini d’aquest segon període de govern, a l’ermita de Sant Dimes, en la qual morí Construí l’actual basílica del santuari sobre els fonaments del nou monestir aixecats en temps dels Reis Catòlics i deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola
Utrecht

Utrecht Canal Gracht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província d’Utrecht, Països Baixos.
Situada a les ribes del Kromme Rijn, que dins la ciutat es divideix en Oude Rijn i Vecht, és travessada per dos canals, l’Oude Gracht i el Nieuwe Gracht Quarta ciutat dels Països Baixos, és un nucli industrial amb indústria siderúrgica, de material ferroviari, maquinària, mecànica de precisió, tèxtil, del cristall, ceràmica, del tabac, etc És el nucli ferroviari principal de l’estat També hi és molt important el transport fluvial És seu arquebisbal dels catòlics i dels vells catòlics Té universitat, fundada el 1636 Es formà entorn de l’antiga Traiectum , on els romans edificaren la fortalesa…
Antoni Merlet
Música
Compositor d’origen desconegut.
L’única cosa que se’n sap és que l’any 1506 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona El manuscrit 2 de l’arxiu de la catedral de Tarassona li atribueix un magníficat a quatre veus folis 53-55 També és seu un dels set motets sacres que inclou una miscellània musical de l’època dels Reis Catòlics que es conserva al Liceo Musicale de Bolonya, cod 159 O quam pulcra es pàg 211-212 Malgrat que les altres peces consten com a anònimes, existeix la possibilitat que se li puguin atribuir
Medina de Rioseco
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a La Tierra de Campos, drenat pel Sequilla.
Cap d’una fèrtil comarca agrícola, li fou concedit pels Reis Catòlics, el 1471, un mercat franc els dijous, i encara actualment és un centre comercial de productes de la terra Conserva algunes indústries de segles passats, principalment adoberies L’església de Santa María s XV conserva una custòdia d’Antonio de Arfe 1552, magnífica peça d’orfebreria de quatre cossos, i el Retaule de la Concepció de la capella dels Benavente, una de les obres més importants de Juan de Juni L’església de Santiago té una portalada plateresca La de la Santa Cruz és atribuïda a Bde Herrera
comtat de Westmorland
Història
Títol concedit a Anglaterra, el 1397, a Ralph Neville (mort el 1425), quart lord Neville of Raby i mariscal d’Anglaterra, cunyat del futur rei Enric IV.
El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Giovanni Giolitti
Història
Estadista italià.
Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però…
Benet XIII
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Francesco Orsini
en esdevenir papa (1724-30).
Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…
Josep Esteve i Joan
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina