Resultats de la cerca

El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella…

Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns

L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa La seva mort dificultà la penetració catalana fou reemplaçat per Antoni Olzina

Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat

Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra, prop de Moià Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l’Alguer i del mateix cap 1380-86 Tornà a Catalunya, d’on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea 1383 Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria Nomenat governador de Menorca 1386, fou suspès per raó d’un plet amb Humbert de Fenollar, que allegava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma 1391 Fou enviat de Martí I als…

Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València

Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí perjudicis a càrrec…

Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels  drets de la bolla  a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la…