Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Juan García Pardo
Futbol sala
Porter de futbol sala.
Resident a Vila-real des de la infància, debutà a la màxima divisió estatal amb el Playas de Castellón Fútbol Sala Guanyà una Lliga 2000 i dues Copes de la Generalitat Valenciana 1999, 2000 Els anys 1997 i 1999 finalitzà la temporada regular en primera posició, però no aconseguí el títol de Lliga Al final de la temporada 1999-2000 fou cedit Posteriorment jugà en equips com el FS Cartagena, el Burela, el Benicarló, el Club Ibi de Futbol Sala o el Xota Navarra Amb aquest últim aconseguí el subcampionat de Lliga la temporada 2009-10
Manuel Badenes i Calduch
Futbol
Futbolista.
Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola…
San Pedro de Cardeña
Monestir
Antic monestir benedictí situat al terme de Cardeña-Jimeno, 10 km al SE de Burgos.
Fundat al segle IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan segle X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels segles XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs, escolapis i…
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament…
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
Arakan
Divisió administrativa
Estat de Myanmar.
La capital és Sittwe País sotmès a la influència índia durant el segle IX, fou incorporat a la Birmània unificada sota Anawratha s XI Quan l’imperi de Pagan desaparegué 1298, l’Arakan esdevingué un dels regnes en què s’escindí Birmània Des del segle XV fou considerat un regne independent El 1785, però, fou novament annexionat a Birmània Cedit a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, després de la primera guerra anglobirmana 1826, l’Arakan es fusionà el 1862 amb la Baixa Birmània Britànica Des de la independència de Myanmar 1948 rep el nom de Rakhine A l'Estat hi viuen…
castell de Tous
Castell
Castell termenat, molt renovat en temps moderns, dalt d’un turó (455 m alt.), sota el qual s’ha format la població de Sant Martí de Tous (Anoia).
Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835
coma d’Amitges

Agulles i Pic d’Amitges
© Xevi Varela
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al N pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges
(2.824 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya
Museu de Menorca

Entrada del Museu de Menorca
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Museu
Museu històric de Menorca emplaçat a l’antic convent dels franciscans de Maó, inaugurat el 1998 després de romandre vint-i-tres anys tancat al públic.
Havia estat creat l’any 1889 com a museu municipal, però més tard fou cedit a l’estat Antic museu provincial, des del 1978 s’anomena oficialment Museu de Menorca Les seves colleccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pretalaiòtica fins a l’actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l’illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d’Aragó, els segles XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del segle XX Disposa, a més, de dues sales…
Sant Esteve de Coll de Nargó
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
