Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Extensió d’Ensenyament Tècnic
Portada d’una publicació de l' Extensió d’Ensenyament Tècnic
© Fototeca.cat
Institució fundada per la Mancomunitat de Catalunya per a donar ensenyaments tècnics per correspondència, dirigida per Cèsar Molinas i Opisso fins el 1921, i després per Arnau Margarit.
Inicialment, bé que foren previstes sis seccions, fou limitada als estudis d’electricitat Amb la Dictadura en foren suspeses les activitats, excepte l’edició de llibres, que continuà, a càrrec del Polytechnicum Postal, creat amb aquesta finalitat el 1924 Del 1931 al 1939 tornà a funcionar com a escola postal de la Generalitat de Catalunya, amb nous estudis de tecnologia mecànica, tecnologia elèctrica, ensenyaments agrícoles i un curs de gramàtica catalana Es continuà amb la publicació de texts tècnics en total gairebé un centenar, en l’aspecte lexicogràfic dels quals collaborà…
Léonard Fujita
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’origen japonès.
Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca
Juan Crespo
Cristianisme
Mestre en teologia.
Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots
Joan Tolosa i Noguera
Música
Músic.
Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…
Louis Armstrong
Música
Trompeta i cantant de jazz, anomenat també Satchmo.
D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules
Sant Martí Vell
Art romànic
Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants
Turquia jutja periodistes per terrorisme
En un Tribunal d’Istanbul comença el judici contra disset periodistes del diari Cumhuriyet , un dels més llegits a Turquia, per terrorisme En el cas de ser declarats culpables, afronten penes de fins a quaranta-tres anys de presó El dia 28, a set dels acusats se’ls concedeix la llibertat provisional D’altra banda, el 15 de juliol se celebra oficialment el fracàs del confús cop d’estat com un "triomf de la democràcia", que provoca al llarg de l’any més de cinquanta mil detencions, la clausura d’un centenar llarg de publicacions i l’empresonament d’uns cent cinquanta periodistes
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de l’AIEA…
cornàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per tretze gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, rarament herbàcies o sufruticoses, pròpies del regne holàrtic.
Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals el sanguinyol Cornus sanguinea és l’espècie més coneguda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina