Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres. L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil. És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo”, i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris”. Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants.