Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
Àngel Gallardo
Golf
Jugador de golf.
Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour
Sergio Casal Martínez

Sergio Casal Martínez
Arxiu S. Casal / Sergio Carmona
Tennis
Tennista.
Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal
Mika Hakkinen i Oriol Servià, campions del món d’automobilisme
El pilot finlandès Mika Hakkinen, de l’equip McLaren, guanya la darrera prova del Campionat del Món de Fórmula 1, disputada al circuit japonès de Suzuka, i es proclama campió del món per segon any consecutiu Els dos pilots de Ferrari, Michael Schumacher i Eddie Irvine, es classifiquen segon i tercer i donen a Ferrari el campionat per constructors D’altra banda, el pilot català Oriol Servià es proclama campió del món de la Fórmula Indy Lights d’automobilisme, que es disputa als Estats Units, després de la finalització de la cursa del circuit de Fontana Florida
Concurs de Tardor
Esports aeris
Campionat d’aviació amb sortida a Barcelona organitzat per l’Aeroclub de Catalunya i disputat en tres ocasions (1919, 1920, 1928).
Consistia en una prova de velocitat en un circuit que passava per Barcelona i per les principals ciutats del Vallès Alfred Fronval guanyà la primera edició i Josep Canudas la corresponent prova preparatòria La segona edició no tingué la presència de pilots estrangers com la primera, però hi competiren pilots militars El guanyador de la segona edició fou Joaquim Cayón La tercera edició, organitzada per un Aeroclub de Catalunya acabat de refundar, tingué com a novetat la presència de pilots d’Aeronàutica Naval Josep Canudas guanyà la prova de circuit, Guillem Xuclà la d’habilitat, Juan Díaz…
Marc Pérez Gelmà
Golf
Jugador de golf i pitch-and-putt.
S’inicià al P&P Sant Cebrià i poc després ingressà a l’escola de golf Handicap 1 Fou subcampió de Catalunya júnior 2002 i campió de Catalunya absolut 2002 Amb l’equip del P&P Handicap 1 guanyà el Campionat de Catalunya per equips 2004, 2006 També formà part de la selecció catalana de pitch-and-putt en partits internacionals Membre del Club de Golf Vallromanes, en categoria júnior fou subcampió d’Espanya de golf 2005 i guanyà el Campionat Internacional d’Espanya del 2006, any en què es professionalitzà Ha guanyat el circuit català de professionals 2010 i, entre altres torneigs,…
Trofeu Albert Charlot
Atletisme
Competició de marxa atlètica celebrada anualment a Barcelona entre el 1940 i el 1961.
Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas
duplexor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat en radar a fi de poder usar la mateixa antena per emissió i recepció.
Consisteix en un conjunt de tubs de descàrrega gasosa que s’activen en el moment d’emissió, a causa dels intensos camps elèctrics presents, i en resulta un curt circuit a l’entrada del receptor que el protegeix d’un excés de potència Recentment s’han desenvolupat dispositius d’estat sòlid, amb unes dimensions més reduïdes, que actuen com a commutadors electrònics en equips transceptors que utilitzen la mateixa freqüència en emissió i recepció a fi i efecte de poder connectar de forma alternada la mateixa antena al circuit emissor i al receptor admeten, però, una menor potència de…
fórmula

Competició de Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició
NET EC
Automobilisme
Motociclisme
Categoria automobilística i motociclista de competició establerta d’acord amb unes especificacions reglamentàries sobre diferents característiques dels vehicles (dimensions, pes, cilindrada, etc.).
La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…
,
reactiu | reactiva
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina