Resultats de la cerca

El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde Erigí collegis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana

Fundada pels agustins el 1077, fou secularitzada el 1802 i restaurada pels benedictins el 1863 Suprimida durant la persecució de la Kulturkampf 1871-78, el 1887 esdevingué el centre d’una congregació benedictina que agrupava tretze abadies L’abadia fundà una escola d’art que intentà de crear unes formes i figures adequades a la litúrgia catòlica Hi radica una institució dedicada a l’edició crítica de la Vetus Latina

La religiosa Isabel Solà mor a Port-au-Prince, capital d’Haití, a conseqüència dels trets que li disparen dos homes que suposadament li volien prendre la bossa de mà Solà havia ingressat el 1985 a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, i des del 2008 es dedicava a tasques humanitàries en aquest país El 9 de setembre se celebra un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona

De l’orde franciscà Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i investigà i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 1913 i Visionarios, beguinos i fraticelos catalanes siglos XIII-XV 1930

Fundà 1732 la congregació del Santíssim Redemptor redemptorista Predicador d’estil planer, en contrast amb la retòrica de l’època, el seu sistema moral equiprobabilisme se situa entre els corrents rigoristes i els probabilistes Autor d’escrits de devoció, el més difós dels quals és Les glòries de Maria 1750, escriví també una Theologia Moralis 1753-55 Fou canonitzat el 1839 La seva festa se celebra el 2 d'agost

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló